 |
| Mambo. Dramatúrgia i direcció: Oriol Tarrasón. El Maldà, Barcelona. Foto: ©Enric Romaní |
Un avís previ: si un vespre passeu per davant d'El Maldà a l'hora de la
representació de Mambo i pel balcó de la sala surt una dona amb un vestit vermell de
ballarina de competició cridant auxili, sapigueu que és una ficció (que s'ajusta molt a la realitat). Per què el títol Mambo? La parella protagonista es va conèixer ballant el mambo i fins i tot n'havia guanyat campionats. Ara són un matrimoni amb dos fills, ell treballa moltes hores i s'ha desentès de la canalla, mentre ella els educa i mena la casa. Ell desconnecta de la feina anant a ballar el mambo en un local prop de casa. ¿I ella amb què i quan desconnecta?
Annabel Castan i Dani Arrebola són els intèrprets d'aquest matrimoni en pugna constant. «¿La supervivència d'un matrimoni rau en divorciar-se cada dia?», ens interroguen. Comencen l'espectacle amb un mambo ballat esplèndidament, però a continuació cau el cortinatge brillant i, des del menjador de casa seva, expliquen als espectadors —traspassant la quarta paret— les misèries domèstiques, amb llengua esmolada per als retrets. Ella ha pres la decisió de divorciar-se, però ell no vol admetre que ja no s'estimen. Ella no està preparada per a la vida laboral, ell sempre ha portat els diners a casa. Ell no sap res del dia a dia dels fills i sap que acabarà perdent-los. Es van estimar, però ara el matrimoni és irrecuperable, per tant, han de pactar.
Ens hem quedat amb les ganes que els intèrprets repetissin el mambo amb què ens han obsequiat tot just entrar. 8/10