 |
| La treva. Autor: Donald Margulies. Traducció: Cristina Genebat Direcció: Julio Manrique. La Villarroel, Barcelona |
El fotoperiodisme de guerra és una professió de risc que sovint es converteix en vocació irrevocable. La protagonista de La treva arriba a casa seva a Nova York, convalescent a causa de l'explosió d'una bomba a l'Iraq. Ha estat en coma i l'ha vetllada amatent la seva parella també fotoperiodista. L'home ja ha pres una decisió, no vol fotografiar més l'horror, aspira a tenir una vida tranquil·la. La visita de l'editor i amic de la parella acompanyat d'una noia jove i desacomplexada amb qui ha començat una relació i dispara preguntes com ara «¿És més important fer la fotografia que ajudar la víctima?», és l'espurna que farà trontollar l'estabilitat aparent. Les interpretacions de Ramon Madaula, Mima Riera, Clara Segura i David Selvas han aconseguit tensar les situacions fins a fer-nos emocionar de la mà de Julio Manrique i el text que Cristina Genebat ha traduït. Per a l'autor, Donald Margulies, tots els personatges tenen la seva justificació vital. A la darrera escena em vaig trobar amb els ulls enaiguats. A la grada que tenia davant molts espectadors treien mocadors o es passaven els dits per les galtes remullades. Poques vegades passa en un teatre. No deu ser perquè sí, que recomano vivament aquest espectacle. 10/10