 |
| Presentació de Gosadies, de Carme Andrade. A càrrec de Marta Llorenç, Agustina Sobrino, Lena Paüls (a la foto) i l'autora. Acte conduït per Montse Bigorra. Òmnium Cultural Baix Camp, 13-10-2016 |
 |
| Gosadies, portada i contraportada |
Magnètica, intensa, brillant, convincent. Gosadies és un llibre cent per cent Carme Andrade, començant per l'autoretrat de la coberta, una pintura que embolcalla vint-i-tres relats, vuit poemes, tres pintures i un dibuix que comparteixen el to i el sentit del conjunt: el gaudi de la vida.
L'autora pren per divisa una citació d'Anaïs Nin on proposa entendre la literatura com a alliberadora del monòleg interior, sense censura. Es tracta de furgar en el filó d'experiències i emocions profundes i abocar-les lliurement. Ara bé, el que fa Andrade en cada relat, en cada poema, en cada pintura, és anar construint sentit amb sobrietat, peça a peca, de tal manera que, fins i tot en els relats onírics, hi ha una contenció serena ben allunyada de la torrentada verbal.
¿Quina és la matèria literària de Gosadies? Diu, Andrade: «Cada frase expressa un fragment de vida». Suposem, doncs, que la matèria primera amb què estan fets els poemes i els relats prové de l’experiència interior, de lectures ben consolidades, dels somnis..., però en cap cas s'hi veuen les costures. Vull dir que, surti d’on surti el material —que no dubto que és sensible— el trobem ben travat en el context d'una història, controlant els efectes, el sentit del temps, atrapant amb paraules un instant de bellesa vibrant i fugaç. Una novel·la són paraules", diu Mercè Rodoreda. Les narracions i els poemes, també. Andrade fa li-te-ra-tu-ra. Literatura de ficció.
Gosadies és un llibre «per a paladars exquisits que es deixin desafiar», diu el lema del recull. I és que els protagonistes de Gosadies viuen amb els cinc sentits esbatanats: escolten, toquen, miren, tasten, oloren... la vida —com en la narració on els protagonistes s'endinsen en la dimensió del desig gràcies al sentit de l’olfacte—. Alhora, deixa que el lector s’adoni de la circumstància que no percep el jo narrador, que l'interpreti i conclogui pel seu compte el relat, l'invita a ser-ne còmplice necessari.
Fa encara una altra invitació que lliga amb el títol 'Gosadies': es tracta de «resistir sota la pluja dels dies». A tenir l'atreviment, l'audàcia, el coratge, el valor, la go-sa-di-a de no abandonar —amb paraules seves—: «no abandonar mai la teva pròpia aventura personal de seguir escrivint la teva pròpia i única història».
I en aquesta aventura personal hi trobem el temps com a motiu literari. El temps meteorològic que emmarca i modifica totes les situacions dels «fragments de vida»: una gotellada sorollosa, un cel amenaçador, llevantades, el sol «com un animal ferotge», pàtina de gel, cel enterenyinat... Però, sobretot hi trobem el temps natural representat per un rellotge, sovint imaginat sense busques, amb tot el temps disponible; el temps enyorat de l'arcàdia infantil, guardat zelosament en objectes i el pas del temps, que transforma les relacions que un dia van ser «gatimell sucós a rebentar de plans i d'alegries» en «panses resseques».
Quedem atrapats en les pàgines de Gosadies des del poema 'Offero' que obre el recull. I després, amb l'enigma que deixa en el primer relat —una penyora en forma de «paquet embolicat amb paper de seda»—, que ens obliga a rellegir-lo perquè en la seva senzilla arquitectura hi endevinem que hem caigut al parany. I, a partir d'aquí, còmodament enxarxats, continuem l'aventura perquè tal com diu Andrade «El camí per on passes reflecteix les teves petjades, t’adones que cada petjada és una frase escrita». I, de sobte, un flaix en forma de poema, que ens sorpèn per la condensació d'una idea precedent o d'una idea que retrobarem en la següent narració. D'aquesta manera cada peça del conjunt dialoga amb les altres peces i obre espais interns més enllà de les nostres idees preconcebudes.
I, quan sembli que us falten poques pàgines per acabar Gosadies, sentireu la necessitat de recuperar les pedretes que Andrade ha deixat visibles pel camí, com fan Hansel i Gretel al conte. Retrocedireu pàgines, fins i tot quan ja sapigueu quins tres tresors contenen —metafòricament— «els tres paquets curosament embolicats amb paper de seda» que tant desitja el jo narrador. No us en podreu escapar.
LENA PAÜLS, text de la presentació de Gosadies.
Òmnium Cultural Baix Camp, 13-10-2016
