Ai, rateta, rateta. Guió i direcció: Joan Sors. Música: de Ramon Bau.Teatre Poliorama, Barcelona |
Arribem a la sessió matinal del Poliorama disposats a veure un cop més una Ratera-que-escombrava-l'escaleta passiva, dedicada a la neteja de casa seva, fent de reclam als mascles que passen per allà. La rateta del musical Ai, Rateta, Rateta es rebel·la de la seva condició. Vol que els productors actualitzin en conte o, si no, amenaça de fer vaga aprofitant que hi ha els espectadors a la platea. D'escombra res, vol una aspiradora. Un dineret es poc, vol trobar un bitllet de cinc-cents euros. Es compra un collaret per internet i en comptes de posar-se al balcó a esperar ser seduïda pel gat, fa una convocatòria per triar el pretendent. Divertidíssimes actuacions del càsting del Porc, el Gall, el Ruc i del Gat, el més atrevit, esclar, que s'hi apunta dient que és vegetarià. Sort que l'amor secret de la Rateta, un Ratolí carter que en sap les intencions, prendrà cartes en l'assumpte. De moment deixem-ho així. Per a un nou musical, esperem que la Rateta no sigui tan confiada i inclogui la prova de la verdura al Gat abans de prendre cap decisió. En aquest cas, la verdura no enganya. 9/10