21 d’octubre 2016

«ESPIRAL» DESPLEGADA


Recital «Espiral» a càrrec del Grup de Lectura i Declamació
del Centre d'Amics de Reus.
19 d'octubre. Foto: © Fabián Azul
Ha estat un privilegi que els meus textos hagin estat protagonistes del recital «Espiral», que han dut a terme amb excel·lència el Grup de Lectura i Declamació del Centre d'Amics de Reus, amb Francina Baldrís, Narcís Martí, Dolors Quintana i Josep M. Roig. A banda que han brodat els textos i els han donat un relleu que desconeixia, vull remarcar l'acolliment que m'han dispensat en tot el procés de preparació del recital i la dedicació de tot el grup amb hores d'assaig. Res no ha estat improvisat.
D'entrada hem trobat sobre del centenar de cadires de la Sala Fortuny —per cert, la casa natal del pintor Marià Fortuny— un programa molt ben editat —gràcies, Queta Zama— amb l'haiku que vaig dedicar al Grup de Lectura i Declamació:

Una paraula, 
remolí d'aigua clara
desplega el cercle. 

Xavier Guarque, impulsor del recital, vice-president de l'entitat i amic d'adolescència, ha fet la presentació d'Espiralun cercle que, en desfer-se en voluta, connecta amb el vent, l'alè creador— que ha donat sentit al recital i ha preparat l'auditori per a la lectura i interpretació de l'antologia de textos de diversos gèneres, de diferents nivells de formalitat, un univers, una forma d'estar i de reflectir el món.

Amb calçat de paraula i trena,
no m'interessa res
que no pugui compartir.
El teatre existeix quan algú el mira

Josep M. Roig interpreta 'Còmplice necessari'. Foto: © Fabián Azul
Josep M. Roig. Foto:  © Josep Maria Ciurana
Amb els llums de la sala apagats —projecte de gola de llop— només enfocant la taula dels rapsodes i l'autora, hem iniciat un recorregut per continguts agrupats en blocs més o menys definits. Josep M. Roig ha interpretat fragments del monòleg 'Còmplice necessari' —Escolti, a mi el que amaguin dins dels forats dels llibres me la bufa. Perdoni, eh, és una manera de dir— i ha rebut l'aplaudiment entusiasta de l'auditori.
Poemes, proses poètiques, fragments de narracions i de monòlegs
de teatre. Direcció: Francina Baldrís. Foto: © Fabián Azul
Ens hem preguntat on era el color del mar i ens hem trobat amb carícies escumoses i hem tastat el gust  d'escates de les sirenes de conte, però també la suor de tantes persones que fugen de l'horror. Hem remenat paraules —gràcies, Francina Baldrís per la tria de proses poètiques— i ens han donat el peu, les paraules de Vicent Andrés Estellés, d'Svetlana Aleksiévitx, de Luciana Castellina i de Novalis.
Amb els llums de la sala encesos—despara la lluna, que comença la competició de tir al plat i ens la baldaran— hem tancat els ulls per interioritzar els haikus de  'Plens de ditades' i la 'Tanca per a Reusenques de Lletres'.
Amb més naus, vents i veles:
tot el temps de penyora.
Alumnes del Col·legi Guarque. Foto: © Manolo Serrano
El poema narratiu 'Lletra menuda', segurament ha estat amb el que s'han sentit més identificades les companyes d'escola. A la foto: Maria del Carme Francisco, Anna Maria Montalà, Engracieta Francisco, Maria de Carme Figuerola, Maria Clara Rivas, Lena Paüls, Magda Masip, Conxita Estrela. No van sortir a la foto tres nois i tres noies més que anaven d'incògnit.
Allà creixíem plegats actors i acrius, rapsodes,
titellaires, periodistes de revista de ciclostil...
un oasi, en la sequera del carrer.
I apreníem a desvetllar les paraules adormides
pels altaveus que se sentien per tots els racons
del pis de trespol bellugadís sense pati.

Els contes per a infants no podien faltar a l'antologia Espiral. S'hi han presentat la geganta Ela, precisament quan es menjava un llamp; la Draga sense escates en el discurs de presentació al poble que l'havia de guarir i el geni del moscatell que, pitof com sempre, no ens ha permès que li demanéssim cap desig.

Avanço tot regalimant de pluja sense calçat,
acaronant el bosc que s'ha format al meu pas.

La sala plena i, a l'altra banda, la mirada del fotògraf.
Foto: © Fabián Azul
Discretament, han tret el cap al recital fotògrafs de luxe per deixar testimoni de l'acte (i del que no es veia). Gràcies, Fabián Azul, Josep Maria Ciurana  i Manolo Serrano.

Xavier Guarque, Lena Paüls, Narcís Martí, Francina Baldrís,
  Dolors Quintana i Josep M. Roig. Foto: © Josep Maria Ciurana
Xavier Guarque  lliura l'escultura Rosa de Reus
Foto: © Josep M. Ciurana

Arriben flors de part de la fotògrafa Maite Torres per recordar que hi era, "encara que no hi fos" (amb un projecte sota del braç en el qual em plau col·laborar) i l'escultura Rosa de Reus, obra de la ceramista Neus Segrià, regal del Centre d'Amics de Reus.

Acordió poètic de © Lena Paüls
En l'intercanvi de regals, uns acordions poètics artesanals per a cadascun dels membres del Grup de Lectura i Declamació. 


Projecte de gola de llop,
el sol amb caputxa vermella
rep els aplaudiments del dia.



Comentaris dels assistents:

Espiral. Obra llegida de la Lena Paüls al Centre d'Amics de Reus. Un calidoscopi de colors diversos de relats, poemes, monòlegs i contes. Sensualitat, fina ironia i mots vibrants avui a la sala del Centre d'Amics. CARME ANDRADE

Magnífiques veus, que van realçar uns textos variats però units per l'alta qualitat i el perfecte domini del llenguatge de la Lena. Felicitats a tots els partipants, incloent-hi l'autora, sempre tan brillant i divertida. EDUARD LÓPEZ

No t'ho vaig poder dir personalment, però m'ho vaig passar molt bé. En algun instant vaig retornar a la meva infantesa, sobretot amb la descripció de cal Guarque on també passava el rosari, amb la veu que sortia dels altaveus, els dissabtes al matí, i cantàvem el Virolai. MONTSE BIGORRA

Sempre és un plaer compartir un acte amb la Lena Paüls. Aquest cop ens va presentar Espiral, un recull de la seva trajectòria a través del temps i la literatura, publicada tant en paper com en suport digital. El recital va estar desglossat en blocs que ella mateixa anava presentant, tot molt acurat, meditat i treballat per permetre als assistents que entréssim en la lectura que els rapsodes van fer amb excel·lència. No puc deixar de dir que, com a vilatana de Duesaigües, hi va haver moments que em vaig emocionar.  FANY ALBERICH