 |
| Gente bien». Guió, adaptació i idea de l'espectacle de Jordi Milan Teatre Coliseum. Foto: Andreu Puig |
El sainet de Santiago Rusiñol Gente bien té un argument prim com un paper de fumar, però és la base que dóna joc a La Cubana per esplaiar-se en allò que els agrada, en allò que saben fer i que té merescut èxit: un musical amb estil propi.
El director de la companyia, Jordi Milan, ens avisa que és una funció prèvia, una mena d'assaig general abans de fer l'estrena al Teatre Tívoli (que és on han fet els altres espectacles), però des que hem passat per sota les columnes del Coliseum barceloní ja sabem que no ens l'hem de creure, que res serà el que sembla i ens deixem enganyar, i votem a mà alçada, cantem un karaoke perquè la coral que havia de venir ha fallat i... ens fan fer el que volen i sabem que ens faran protagonistes amb aquell tacte i aquell respecte maliciós que no es troba en ningú més sinó en La Cubana. Sabem que traspassaran constantment la quarta paret i que no ens fallaran: dues hores de tabola, de caos controlat al mil·límetre, de somriures còmplices i de posar-nos seriosos quan toquen la fibra de l'actualitat.
Els de La Cubana aquest cop no són al Teatre Tívoli. Són Gente bien al Coliseum per molt, molt de temps, però espavileu-vos benvolguts lectors d'aquest apunt, i feu bossa per les entrades per participar dues hores en el paradís musical de la Gran Via. Bravo per a tota la companyia, i un de més a més per a Mercè Comes i Mont Plans, dues actrius i cantants veteranes que enyoràvem. 10/10
El director de la companyia, Jordi Milan, ens avisa que és una funció prèvia, una mena d'assaig general abans de fer l'estrena al Teatre Tívoli (que és on han fet els altres espectacles), però des que hem passat per sota les columnes del Coliseum barceloní ja sabem que no ens l'hem de creure, que res serà el que sembla i ens deixem enganyar, i votem a mà alçada, cantem un karaoke perquè la coral que havia de venir ha fallat i... ens fan fer el que volen i sabem que ens faran protagonistes amb aquell tacte i aquell respecte maliciós que no es troba en ningú més sinó en La Cubana. Sabem que traspassaran constantment la quarta paret i que no ens fallaran: dues hores de tabola, de caos controlat al mil·límetre, de somriures còmplices i de posar-nos seriosos quan toquen la fibra de l'actualitat.
Els de La Cubana aquest cop no són al Teatre Tívoli. Són Gente bien al Coliseum per molt, molt de temps, però espavileu-vos benvolguts lectors d'aquest apunt, i feu bossa per les entrades per participar dues hores en el paradís musical de la Gran Via. Bravo per a tota la companyia, i un de més a més per a Mercè Comes i Mont Plans, dues actrius i cantants veteranes que enyoràvem. 10/10