 | |
| 'La gitana' a la Serra de l'Argentera des de Duesaigües |
Estimat Joan, ahir, des de Duesaigües vèiem la gitana amorrada
a la Serra de l'Argentera. No sabíem que hi eres tu, guaitant cap al teu poble,
recordant-nos que, un cop s'aturi el mestral, vindran les gelades.
Que no ens refiem de la bonança de l'hivern, que estiguem atents.
Moltes gràcies per tot el que ens has ensenyat.
a la Serra de l'Argentera. No sabíem que hi eres tu, guaitant cap al teu poble,
recordant-nos que, un cop s'aturi el mestral, vindran les gelades.
Que no ens refiem de la bonança de l'hivern, que estiguem atents.
Moltes gràcies per tot el que ens has ensenyat.
Els grans ens transferien la seva por
de criatures afamades,
davant dels nostres plats escurats a mitges,
i ens passaven pel front l'ou calent de la gallina,
mentre les viudes sense subsidi,
d'octubre a maig amb manteleta,
els enagos socarrimats als brasers de carbonilla,
pagaven a terminis de per vida
l'enterrament i els recordatoris a l'Ocaso,
i explicaven acudits de soldats a les orelles noves,
quan s'ajuntaven al terrat per fer conserva,
envoltades de pots de vidre de totes mides,
que omplien de tomàquets pelats i sense llavors.
Després, tancaven amb cura els pots,
i confiaven que no explotessin al banymaria
abans d'arrenglerar-los al rebost.
de criatures afamades,
davant dels nostres plats escurats a mitges,
i ens passaven pel front l'ou calent de la gallina,
mentre les viudes sense subsidi,
d'octubre a maig amb manteleta,
els enagos socarrimats als brasers de carbonilla,
pagaven a terminis de per vida
l'enterrament i els recordatoris a l'Ocaso,
i explicaven acudits de soldats a les orelles noves,
quan s'ajuntaven al terrat per fer conserva,
envoltades de pots de vidre de totes mides,
que omplien de tomàquets pelats i sense llavors.
Després, tancaven amb cura els pots,
i confiaven que no explotessin al banymaria
abans d'arrenglerar-los al rebost.
LENA PAÜLS, fragment de Lletra menuda