 |
| Vestida de negre, 'Sense Ficció', TV3 |
El documental
Vestida de negre ('Sense ficció', TV3), de Josep Morell i Jordi Vilar fa estremir. Retrata la feina compromesa i perillosa de la periodista catalana Mònica Bernabé en terres de l'Afganistan. Mostra el dia a dia de la societat afganesa on els conflictes són encara vius, derivats de la situació bèl·lica passada. Sense que calguin gaires paraules, la periodista, que ha viscut els darrers vuit anys a l'Afganistan, enfoca la mirada a la situació de la dona, sempre supeditada a un home, ja sigui el pare, el marit o un membre masculí de la família.
Mentre miro aquest valent i ben resolt documental no em puc treure del pensament les dones que va fotografiar Gervasio Sánchez i que he vist fa poc a l'exposició
Dones. Afganistan al Palau Robert de Barcelona, amb textos de la Mònica, on informa de la circumstància que atenalla cada dona retratada.
(Vegeu-ne aquí l'apunt).
I, de la realitat més crua a la ficció que ens la fa entendre. Vet aquí, la pel·lícula del 2013,
Mil veces buenas noches (
A thousand times goodnight), d'Erik Poppe. La protagonista, Rebecca (Juliette Binoche), és una
reportera gràfica experta en conflictes bèl·lics. Viu la mort i la destrucció darrera d'una càmera. Després d'arribar ferida a casa provinent de Kabul, el marit es nega a continuar angoixat per si tornarà a casa viva o morta. Ultimàtum: feina o família. Tria la família, però reincideix, tot i sabent que s'hi juga a vida. Arriba un punt que és testimoni d'un horror que la sobrepassa i no és capaç de fotografiar l'escena.
M'imagino que la periodista Mònica Bernabé també ha estat testimoni d'horrors que no pot explicar. I, si ens els expliqués, segurament no seríem capaços de creure'ns-els.
