 |
| L'art de la comèdia, d'Eduardo De Filippo. Trad: Xavier Albertí Direcció: Lluís Homar. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona |
Com ens sedueixen els textos del dramaturg De Filippo! Eduardo De Filippo (Nàpols, 1900 - Roma, 1984) va ambientar en la societat que s'estava recuperant de les destrosses de la Segona Guerra Mundial, L'art de la comèdia, una obra de tesi sobre el sentit del teatre. En temps de vaques magres, ¿és prioritari el teatre? La conclusió de De Filippo és que “tot el que succeeixi a l’escenari és cert i, com a corol·lari, tot el que és cert és també espectacle”, com recorda Huguette Hatem, en el text que reprodueix el programa de mà.
Un còmic (Lluís Homar) demana al prefecte de Caro (Joan Carreras) que l’ajudi a finançar un viatge de la companyia familiar, que ho ha perdut tot a causa d’un incendi. Un cop concedida la subvenció, el còmic invita el mandatari a una representació. El prefecte, no tan sols la refusa, sinó que insulta tota la professió dient que el teatre no serveix per a res. Diàlegs en picat, profunds i esmolats, monòlegs de gran volada per a intèrprets d’excepció, en aquest cas: mossèn Salvati (Andreu Benito), el metge rural (Roger Casamajor), la mestra (Mar Ulldemolins). Ah, però, per sort de l’art de la comèdia, la caixa dels postissos no es va cremar! Teatre de la persuasió dins del teatre de cada dia. 10/10
Si en una comèdia hi ha dos, cinc, vuit personatges,
el novè és per a mi el públic: el cor. És al que dono
més importància perquè, en definitiva, és qui m’ha
de donar les veritables respostes als meus interrogants.
EDUARDO DE FILIPPO, ‘El teatre i la meva feina’