 |
| No feu bromes amb l'amor. Autor: d'Alfred de Musset. Traducció: Jaume Melendres. Direcció: Natalia Menéndez. TNC |
A la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya hem vist la comèdia No feu bromes amb l’amor, d'Alfred de Musset (París, 1810 - 1857). D’aquest autor, n’havíem vist el 1988, Lorenzaccio, obra dirigida i interpretada per Josep M. Flotats, al Teatre Poliorama i, un any abans, una versió —Lorenzaccio Lorenzaccio— al Teatre Lliure dirigida per Lluis Pasqual.
Perdigan i Camille estan predestinats a ser parella des de petits. Tornen als escenaris d’infants després que ell, fill d’un baró, ha acabat els estudis i la noia surt d’una institució religiosa amb el cap ple de prejudicis contra el desig amorós. El desdeny de Camille fa que el noi es vengi festejant la camperola Rosette. ¿Ja es veu venir, oi? La pobra Rosette té totes les de perdre si es creu les paraules del xicot. Es veu que només els nobles tenen dret a enamorar-se. Ai, bon Musset, tan esmolat de llengua i tan poc creïble des del sentir d'avui.
Espectacle recomanable, en especial per gaudir de l'antologia de registres interpretatius a càrrec de Carles Martínez, Ramon Pujol, Ferran Rañé, Albert Pérez, Anna Moliner, Carmen Balagué i Clara de Ramon. Remarco l'embolcall singularíssim on s'esdevé la trama i el treball coreogràfic dels figurants. Un tot de fulgurant plasticitat. 9/10
Espectacle recomanable, en especial per gaudir de l'antologia de registres interpretatius a càrrec de Carles Martínez, Ramon Pujol, Ferran Rañé, Albert Pérez, Anna Moliner, Carmen Balagué i Clara de Ramon. Remarco l'embolcall singularíssim on s'esdevé la trama i el treball coreogràfic dels figurants. Un tot de fulgurant plasticitat. 9/10