26 de novembre 2014

CONCERT DE PACO IBÁÑEZ, AL TEATRE NACIONAL

Paco Ibáñez entrevistat per Andreu Sotorra.
Reus, 1969. © Manel Margalef Massagué
Gener de 1969, Paco Ibáñez (València, 1934) actuava al Teatre Bartrina de Reus. L'endemà el cantant marxava a París, a causa de l'estat d'excepció decretat a tot l'Estat pel règim franquista. Feia cinc anys  que havia enregistrat el primer disc, unes composicions magnètiques musicant poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, amb la coberta il·lustrada per Salvador Dalí.

L'última creació, Vivencias, és un viatge a través de les cançons que han marcat la vida i la trajectòria artística d’aquest humanista compromès. Amb escenografia sòbria de Frederic Amat, envoltat dels seus músics ha presentat (25-XI) l'àlbum en concert, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, en commemoració del 50 aniversari del seu primer treball discogràfic. Ha fet el ple.

Paco Ibáñez a L’Olympia, de París (1969):
 
Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadie;
que es nadie la muerte si va en tu montura.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo
que la tierra es tuya.

¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!
RAFAEL ALBERTI. A galopar