Cançó: La flama, grup Obrint Pas. Lluís Llach, el seu doble a "Polònia" i altres personatges coneguts.
Producció de TV3
Hi ha aspectes que ens criden un cop més a l’esperança, ara ja fonamentada, no pas hipotètica: som un poble que almenys no defalleix. La idea estrictament política de la independència s’ha escampat pertot: la trobem fins i tot en boca de gent que només escolta els mitjans de comunicació estatals. Però la trobem sobretot en capes de població cada cop més àmplies, que han desafiat tota mena d’entrebancs «legals» (!) i pragmàtics per aconseguir expressar pacíficament el desig de què parlem. I aquí hi ha una grandíssima esperança: qui fa rutllar aquests moviments són sobretot els joves.
JOAN SOLÀ. «Avui», 23.IX.2010
LIPDUB "Independència", Vic, 2010
Cançó: La flama, grup Obrint pas
5771 participants. Rècord mundial de participants en un lip dub
L’episodi de la manifestació del 10 de juliol ens ha deixat, un cop més, amargament desencisats dels nostres polítics. La doble resposta a la sentència del TC –de part del nostre Parlament i de part dels nostres representants a Madrid– va ser, d’una banda, ridícula i extremament covarda: va ser un raig d’aigua gèlida a l’entusiasme cívic compacte i il·lusionat; i d’una altra banda, va servir per incrementar la cridòria espanyolista que fa dècades que campa desfermada i creixent per totes les terres d’Espanya. Ni un sol polític, ni un sol «intel·lectual» de més enllà de casa nostra va dir ni piu a favor d’una obertura política i veritablement democràtica, a favor d’allò que el TC tancava violentament amb pany i forrellat.
