A partir d'avui i fins la Nit de Nadal, a les cases on hi ha canalla, engreixaran el tió. Fixem-nos en la dieta ancestral del tió: garrofes i aigua. La garrofa és el fruit de garrofer (Ceratonia siliqua), té la polpa de la beina dolça, no conté cafeïna, és baixa en greixos. A Duesaigües hi ha uns quants garrofers gegants, per tant, els petits ho tenen bé per alimentar el tió segons la dieta mediterrània. De tota manera, em sembla que al plat del tió hi posaran de tot, tal com ho faran les criatures dels pisos de la plaça del Prim de Reus o al carrer Muntaner de Barcelona.
A partir d'avui, siguin d'un entorn rural o no, els infants de Catalunya a més alimentar el tió amb les menges més variades, l'amanyagaran i el taparam amb una manteta perquè no es constipi. Ara bé, quan arribarà la Nit de Nadal, els adults encoratjaran els petits a estomacar fort el tió si volen regals. Sophia Blasco Castell, assessora personal, en un article titulat El Tió de Nadal i la violència fa repensar la violència gratuïta que fomenta la tradició de pegar cops de bastó al tió. Recorda que els adults eduquem els infants en cada acció i que "detecten la incoherència d'aquests comportaments, però acaben sucumbint a la pressió dels adults i de la tradició." Proposa que els ensenyem a acaronar els troncs, com un tresor de la natura, que els diguem que els donin copets d'afecte per animar-lo a cagar regals. Blasco no ho diu, però perquè la màgia funcioni, després d'acaronar el tronc, caldrà deixar-lo reflexionar en solitud i silenci. Els infants hauran d'anar a una altra habitació a esperar el resultat de la reflexió.
Per educar un infant, cal la tribu sencera.
Proverbi africà