Avui la Martina R. M. fa un mes que va arribar amb l'alegria sota el braç. Quan l'avi Jordi i la padrina Carmina van saber que havia nascut la nena, van plorar. Vaig arribar a casa, a La Vinyeta, i vaig posar el nom de la nounada a la versió del conte de la lletera que tenia a mig escriure. I hi vaig canviar el final. Ara el conte és una crida a l'optimisme i al dret a imaginar que la nostra sort pot canviar. Pot canviar avui, per exemple, si ens toca la rifa de Nadal.
*
La Martina va sortir del mas a peu per anar a vendre una gerra de llet al mercat. Encara era fosc i feia un fred que pelava. Quan va veure sortir el sol, eufòrica, va començar a comptar quants diners trauria de la llet de la gerra i, després, es va posar a imaginar com els gastaria.
Amb els diners que li donarien compraria un gran cistell d'ous i els faria covar a tres lloques alhora. Faria créixer els pollets al corral del costat del mas, a la banda on no hi tocava el mestral; els engreixaria amb pa estovat i bon moresc; posaria trampes a la guineu perquè no s'acostès a les gallines, que vendria la meitat a bon preu i l'altra meitat les tindria per pondre ous i també els vendria. Els diners que trauria de les gallines i dels ous li permetrien comprar un porc. L'engreixaria amb aglans de les alzines sureres que hi havia al terme i el revendria per força diners. Amb els diners que en trauria del porc es compraria un abric gruixut, una vaca i el seu vedellet. Ja s'hi trobava. El vedellet faria saltirons al costat de la seva mare. I la Martina va fer un saltiró, com el que hauria fet el vedellet. Va entrebancar-se i va caure. La gerra també va anar per terra. I la Martina va pensar, mentre s'aixecava: "Adéu pollets, adéu gallines, adéu porc, adéu vaca, adéu vedell saltironant pels camps i adéu abric gruixut."
Per sort, la Martina havia tancat bé el tap de la gerra. Se n'havia abonyegat una mica l'alumini, però no se li havia vessat gens de llet.
La Martina es va tornar a carregar la gerra. Havia après que fer castells en l'aire pot portar disgustos. Es va asseure en una pedra del camí. El sol li va acaronar el rostre i es va dir per a ella mateixa somrient: "Tinc dret a somiar." I va reprendre el camí cap al mercat, sense badar. Feia un fred...
Amb els diners que li donarien compraria un gran cistell d'ous i els faria covar a tres lloques alhora. Faria créixer els pollets al corral del costat del mas, a la banda on no hi tocava el mestral; els engreixaria amb pa estovat i bon moresc; posaria trampes a la guineu perquè no s'acostès a les gallines, que vendria la meitat a bon preu i l'altra meitat les tindria per pondre ous i també els vendria. Els diners que trauria de les gallines i dels ous li permetrien comprar un porc. L'engreixaria amb aglans de les alzines sureres que hi havia al terme i el revendria per força diners. Amb els diners que en trauria del porc es compraria un abric gruixut, una vaca i el seu vedellet. Ja s'hi trobava. El vedellet faria saltirons al costat de la seva mare. I la Martina va fer un saltiró, com el que hauria fet el vedellet. Va entrebancar-se i va caure. La gerra també va anar per terra. I la Martina va pensar, mentre s'aixecava: "Adéu pollets, adéu gallines, adéu porc, adéu vaca, adéu vedell saltironant pels camps i adéu abric gruixut."
Per sort, la Martina havia tancat bé el tap de la gerra. Se n'havia abonyegat una mica l'alumini, però no se li havia vessat gens de llet.
La Martina es va tornar a carregar la gerra. Havia après que fer castells en l'aire pot portar disgustos. Es va asseure en una pedra del camí. El sol li va acaronar el rostre i es va dir per a ella mateixa somrient: "Tinc dret a somiar." I va reprendre el camí cap al mercat, sense badar. Feia un fred...
La lletera
(Versió de LENA PAÜLS, 2010)
(Versió de LENA PAÜLS, 2010)