 |
Esmorza amb mi Guió: Almudena Monzú, Iván Morales, Marta Armengol. Direcció: Iván Morales, 2025 |
Filmin. 9/10
Vegeu en aquest blog la crítica teatral:
Esmorza amb mi, a la Sala Beckett, 2018
30 de setembre 2025
PEL·LÍCULA 'ESMORZA AMB MI'
26 de setembre 2025
'LA MORT I LA PRIMAVERA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
.jpeg)
La mort i la primavera. Idea de Marcos Morau,
a partir de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda.
Autoria de La Veronal. Música original: Maria Arnal.
Direcció artística: Marcos Morau. TNC, Sala Gran.
9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
25 de setembre 2025
'MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA', DE DOLORS VALLVERDÚ
El Cor Mestral interpreta en primícia el poema Mare de Déu de Misericòrdia, de Maria Dolors Vallverdú. El poema ha estat musicat per Xavier Marcos, amb harmonització per a cor de Josep Navàs. Estrenat al Santuari de Misericòrdia, el 21 de setembre.
Vídeo: Eduard López
**
Per saber-ne més, en aquest blog:
24 de setembre 2025
LA NOVA BASSA NOVA A REUS
 |
| Inauguració de la nova Bassa Nova Reus, 16-IX-2025 |
La Bassa Nova de Reus que emmagatzemava i distribuïa aigua des de finals del segle XIX, va ser un espai d'esbarjo de la meva infància. Tinc presents com a patrimoni sentimental: la bassa, el seu entorn ombrívol i els jocs que hi fèiem amb la canalla amb qui coincidíem. Així que feia una mica de bo, la padrina Munda ens hi portava a berenar, a la meva cosina Magda i a mi. Sempre hi trobàvem infants de la nostra edat disposats a jugar a la cluca, a cavall fort o a l'anelleta.
 |
| Bassa Nova, Reus 1955 |
El meu pare treballava a la granja que hi havia tocant paret amb paret. El cridàvem de seguida que hi arribàvem, enfilades a la paret. Algun diumenge que el pare treballava, la mare s'afegia a la comitiva, posava un meló o una síndria a refrescar al canal d'aigua i escalfava el dinar als fogons de la plaça que compartia amb altres famílies. Impercepiblement, la bassa va deixar d'estar plena del tot i l'entorn s'anava convertint en un herbassar. La darrera tarda que hi vam anar va ser el 1962, hi havia un gos mort surant al centre de la bassa. Vam marxar-ne cametes ajudeu-me i vam anar a berenar a la Boca de la Mina. No vam tornar mai més a la Bassa Nova.
Per saber-ne més:
23 de setembre 2025
«CORNABOU» SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES
 |
|
© Araiz Mesanza / La noguera / Editorial AkiaraBooks
|
«CORNABOU»
Suplement novetats literàries
Núm. 30 - Setembre 2025
Suplement novetats literàries
Núm. 30 - Setembre 2025
SUMARI
L'aigua que fa bé i l'aigua que fa mal
Rodoreda, un bosc
L'animació internacional dels germans Grangel
La pel·lícula de la vida
Ni Figa ni Flawas
Novetats literàries
Llibre i àlbum il.lustrat
Autors catalans
Traduccions
L'aparador
**
Podeu llegir en línia i/o descarregar els anteriors suplements
de Cornabou a la plataforma dinàmica digital
'EL MESTRE I MARGARITA', AL TEATRE LLIURE
 |
El Mestre i Margarita, de Mikhaïl A. Bulgàkov Versió i direcció: Àlex Rigola. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona |
Una obra surrealista de gran complexitat que invita a jugar amb imatges i sons mentre Mateu, Ponç Pilat i Caifàs discuteixen sobre l'existència i mort de Jesucrist. El Diable i el seu seguici causen estralls a Moscou, als anys trenta del segle passat. I, allà s'interessa per la relació entre el Mestre (Nao Albet) i la seva amant, Margarita (Laia Manzanares), personatges poc aprofundits, evanescents, en aquesta versió. La vida i la mort, la construccio i la destrucció ressonen avui com una paràbola sobre els mals que assetgen el món. Potser més que en altres ocasions, en aquesta versió es fan presents els conflictes bèl·lics. Ara, el genocidi de Gaza i la invasió russa d'Ucraïna. I, de rerefons, la incertesa eterna de la humanitat: ¿Si Déu no existeix, qui posa ordre a l'univers? 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
22 de setembre 2025
LA BRUGUEROLA
 |
| Bruguerola (Calluna vulgaris) |
La bruguerola, flor d'erica o bruc (Calluna vulgaris) és una planta tot terreny. Si ha rebut sol directe, floreix a la tardor —petites i virolades flors de diferents tons—. Hem de mantenir la terra sempre humida, sense deixar-la entollar. A l'hivern més val no regar-la gaire. Pot suportar temperatures de -7 graus. L'hem d'adobar a la primavera per tal que brotin les flors.
Les infusions de bruguerola salvatge s'utilitzen per a les malalties de tipus reumàtic. S'empra per netejar ferides i per curar la gingivitis (glopejar). No és recomanable fer infusions amb les plantes adquirides a les jardineries.
**
21 de setembre 2025
LA MEVA PASTORETA
 |
| Foto: © Antonieta Codina. La Pastoreta, de Joan Rebull Emplaçament: rotonda de la Plaça de la Pastoreta, Reus |
La fantàstica fotografia que inicia aquest apunt és de la meva companya d'escola Antonieta Codina, amiga retrobada seixanta anys després a les xarxes. Per a ella, per a mi i per als infants del sud de la ciutat, la reivindicada plaça de la Pastoreta era un lloc on vivíem la festa, un espai de descans, d'esbarjo i de berenars a l'aire lliure, al voltant de l'escultura de Joan Rebull. Des del 1977 la plaça de la Pastoreta és una plaça-rotonda envoltada de trànsit i l'escultura de la pastoreta Isabel Besora es troba sobre un marge fals i passa del tot desapercebuda. Guardo molts records d'infància i moments de felicitat d'adolescent a la plaça de la Pastoreta. Les fotografies hi ajuden:
 |
| 1952. Plaça de la Pastoreta amb el pare i la mare. Primers passos del dia que em van calçar. |
 |
| 1956. Estiu. Entre plantes, amb el pare. |
 |
| 1956. Amb el pare, la mare i la meva cosina Magda M.P. |
 |
| 1957 Pasqua. Benedicció de la palma. |
M'agrada la clavellina
del teu riure compungit
perquè és tan pura i divina
que fa estremir l'infinit.
M'agrada aquesta tendresa
que et circumda dolçament,
puix renova la tendresa
del meu propi enyorament.
I et veig, tendra noieta,
envoltada del perfum
d'una aurèola violeta
i d'un lleu mantell de fum.
Et veig encesa i molt alta
com un somni diamantí,
amb una rosa a la galta
i a la mà un gessamí.
perquè és tan pura i divina
que fa estremir l'infinit.
M'agrada aquesta tendresa
que et circumda dolçament,
puix renova la tendresa
del meu propi enyorament.
I et veig, tendra noieta,
envoltada del perfum
d'una aurèola violeta
i d'un lleu mantell de fum.
Et veig encesa i molt alta
com un somni diamantí,
amb una rosa a la galta
i a la mà un gessamí.
M. Dolors Vallverdú va escriure el poema Pastoreta Isabel
quan tenia divuit anys. Hi apuntava la dimensió transcendent del
personatge, però, en la descripció que feia de la pastoreta reusenca
Isabel Besora, jo —amb onze anys— només hi veia l'escultura de Joan
Rebull del centre de la plaça de la Pastoreta. De menudes hi anàvem la
meva cosina i jo moltes tardes d'estiu a jugar a la xerranca prop de la
fonteta, vigilades per la padrina Munda, que feia ganxet, asseguda en un
dels bancs. Per a mi "el mantell de fum" era la pols que aixecàvem la
canalla empaitant-nos jugant a la cluca. Fins i tot veia l'escultura a
contrallum, amb "l'aurèola violeta" dels vespres ventosos de tardor.
Em sembla que, en aquell moment, el poema Pastoreta Isabel era la baula que em lligava a la mitificació de la placeta de la infància que estava a punt de deixar enrere. Tenia moltes ganes d'aprendre'l i de recitar-lo davant dels companys de l'escola. Però el nostre estimat mestre Pasqual Guarque va triar una altra alumna per recitar-lo. Per a mi, en va triar un altre que no em deia res. Les dues vam tenir un èxit inesperat com a rapsodes. Encara avui recordo el poema Pastoreta Isabel que recitava la meva companya i he oblidat el que em va tocar en sort. Vegeu: Trauma poètic
 |
| 1966. D’adolescent, passejant amb les primeres amigues Dolors M., Fina C. i Isabel M. |
 |
| 1977 Concentració de veïnat a la plaça de la Pastoreta. Del llibre 'Història Gràfica de Reus, volum II' |
article d'Isabel Martínez, reusdigital, 3-6-2017
«La reforma de l'emblemàtica plaça reusenca
va generar una important mobilització ciutadana el maig de 1977»
Ció Munté recorda la reivindicació “Volem la pastoreta”: «Un bon dia [maig de 1977] ens vam despertar amb la notícia que l’Ajuntament no només havia regalat l’estàtua de la pastoreta del Rebull al Vaticà, sinó que tenia previst tancar la plaça de la Pastoreta al públic, de manera que ja no s’hi pogués entrar a jugar. Es va fer una mena de comissió de particulars i d’entitats i es va organitzar una manifestació [28-V-1977] des de la plaça del Mercadal fins a la Pastoreta, amb pancartes que deien: “Volem la pastoreta”, en relació amb la plaça-rotonda. Ja que ens han pres l'estàtua almenys deixeu-nos la plaça! Finalment, l’Ajuntament va cedir a deixar un dels quatre costats d’accés al públic, el que dona al passeig Prim. Ningú no estava content, però almenys havíem aconseguit no tancar la plaça. Però van passar els dies, els mesos i potser els anys, i sense adonar-nos-en un bon dia vam veure la plaça tancada com a rotonda i sense possibilitat d’accés. I la veritat és que ens van colar un gol com una casa i ho van fer tan bé que no vam ser a temps de protestar de nou.»
«En l'interludi entre els dos projectes urbanístics, i amb l'objectiu de rebaixar la tensió ciutadana, es va incorporar una nova escultura de la Pastoreta que substituïa la imatge regalada al Vaticà. Segons apunta Carme Puyol al llibre 'Miralls de lluna', l'escultor va recuperar el guix original de l'obra, el va remodelar per retallar-ne la part baixa del vestit, va afegir-hi peus i turmells i va retocar-li el pentinat. Tot i aquesta solució, la percepció popular no va acabar de pair el canvi definitiu de la peça artística de Rebull que, malgrat tot, continua essent un símbol de la ciutat.» De l'article d'Isabel Martínez. Quaranta ansy de la reivindicació popular 'Salvem La Pastoreta'
***
 |
| Medalla del IV Centenari de l'Aparició, de Ramon Ferran Col·lecció Miquel Carreté |
***
 |
Il·lustracions: © Teresa Llorach Grup
escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', de Josep Salvadó Jassans,
2000. Bronze. Emplaçament: Plaça del Santuari de la Mare de Déu de
Misericòrdia, Reus. Escultura
'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. Rèplica del 1977 en
bronze, mida natural. Emplaçament: Plaça d'Isabel Besora, Reus. |
Article de la sèrie "Escultures de dones: amb mirada de Reusenques"
Reus Digital, 13-IV-2024
Veu: Andreu Sotorra
 | ||
| La pastoreta en dos temps. I·lustracions de Teresa Llorach Sèrie "Escultures de dones: amb mirada de Reusenques" Catàleg de l'exposició. Galeria Anquins, Reus, 2025 |
***
 |
| Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora' de Josep Salvadó Jassans, 2000. Emplaçament: jardins del Santuari de Misericòrdia. Foto: © ASA, 2024 |
 |
Entre pastoretes dibuixades per Teresa Llorach. A l'exposició Escultures de dones amb mirada de Reusenques de Lletres. Galeria Anquin's, Reus. Foto: © ASA, 2025 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)