PRESENTACIÓ DE L'ÀLBUM IL·LUSTRAT 'QUIN GROC T'HA PICAT?

Quin groc t'ha picat?
Il·lustració: © Pere Prats Sobrepere

 

La Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura acollirà aquest dissabte la presentació de l'àlbum il·lustrat Quin groc t'ha picat?,  en matinal, dins el cicle «Imagina si...»

 

Amb la complicitat de Montse de Anciola, cap de la biblioteca del Centre de Lectura, i la bibliotecària Marta Vidal, responsable de la biblioteca infantil, l'autor de les il·lustracions Pere Prats Sobrepere i jo hem preparat una sessió de contacontes amb molts detalls per als infants i els adults que ens vulguin acompanyar.  

 

Demostrarem que el groc no pica!, dialogant amb les imatges i posant al mateix nivell l'entreteniment, l'aprenentatge, el plaer artístic i l'estímul del sentit crític davant l'abús de poder.

 

Hi haurà d'altres presentacions amb formats diferents tant a Reus com en d'altres llocs, però aquest primer contacte amb els lectors potencials i els seus preceptors de lectura és especial perquè precisament va ser a la Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura, commemorant el desè aniversari,  on va començar l'aventura creativa d'aquest àlbum.

 

En acabar la sessió, signarem llibres. Que ja en tenim ganes! 

 

 

 Per saber-ne més:

A l'entorn de Quin groc t'ha picat?

VESTITS D'ÒPERA DE LA CABALLÉ, AL PALAU GÜELL

El Palau Güell acull la mostra «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques», sis peces amb què la soprano va interpretar grans personatges operístics  com Maria Stuarda, Elisabetta di Valois, Lucrezia Borgia o Floria Tosca.  

El vestit més antic de l'exposició és un disseny de l’escriptor i figurinista anglès Jean Hunnisett, per a la versió de Der Rosenkavalier, de Richard Strauss, estrenada a l’Òpera de Viena l’any 1965. La resta de peces van ser utilitzades fins als anys 80 i es van poder veure al Théâtre Antique d’Orange, a la Scala de Milà, a la Metropolitan Opera House de Nova York, a la Royal Opera House de Londres, a l’Òpera de Marsella o al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Els vestits han estat adquirits pel Museu de les Ars Escèniques.

Un vestuari emfarfegat de detalls, pesat de carregar sobre el cos, poc afavoridor, però que deu ser semblants al de l'època que representen. Tot i així l'exposició s'ho val perquè situada en el marc del Palau Güell fins i tot ens creiem que alguna dona real els pogués suportar.

Exposició oberta fins al 23 de gener.

EL RELAT 'HISTÒRIA D'UN SECRET', EN EDICIÓ DIGITAL

Text: Lena Paüls

Il·lustracions: Teresa Llorach 

Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere

Per LLEGIR el relat en línia

i/o  

per DESCARREGAR en format PDF

És difícil guardar un secret del pare i més, si qui l'ha de guardar té deu anys. Però el secret d'aquest relat té una història efímera perquè una gossa perdiguera el posarà al descobert. 

Per saber-ne més:

El secret dels rovellons

 
*
Rovellons, només

PEL·LÍCULA 'UN SEDUCTOR A LA FRANCESA'

Un seductor a la francesa. França, 2018
Direcció: Laurent Tirard

Un seductor a la francesa [Le retour du héros] és una pel·lícula còmica ambientada el 1809 a França, durant les guerres napoleòniques.  El capità Neuville (interpretat per l'oscaritzat Jean Dujardin ) és tan covard com seductor. Un Don Juan que es converteix en heroi de guerra als ulls de la família de la seva promesa gràcies a l'astúcia d'Elisabeth (Melánie Laurent, brillant), germana de la seva jove núvia. Neuville aprofita l'encaterinament que produeixen les seves suposades gestes en l'audiència per convertir-se en estafador. Bon ritme, caricatura d'una certa societat i localitzacions espectaculars de jardins i salons de ball dels castells on es desenvolupa l'acció. 8/10

PEL·LÍCULA 'LA VAMPIRA DE BARCELONA'

La vampira de Barcelona. Direcció: Lluís Danés.
Guió: Lluís Arcarazo, María Jaén, Catalunya, 2020

Repartiment: Roger Casamajor, Nora Navas, 

Bruna Cusí, Francesc Orella, Sergi López, 

Mario Gas, Nuria Prims, Pablo Derqui, 

Anna Alarcón, Alejandra Howard, Albert Pla.

La vampira de Barcelona és una superproducció catalana que va ser molt aplaudida al Festival de Sitges (Premi del Públic, 2020) sobre un dels casos de crònica negra más escabrosos de la història de Barcelona. Els fets van succeir el 1912, tres anys després de la Setmana Tràgica, quan desapareix la nena Teresa Guitart, filla d'una família burgesa i es destapen una sèrie d'assassinats d'infants.  Enriqueta Martí (interpretada per Nora Navas), una dona solitària, addicta a l'heroïna,  és acusada del segrest  i posterior assasinat. La història es presenta des del punt de vista del periodista Sebastià Comas (a càrrec de l'actor Roger Casamajor) que s'endinsa en la sordidesa dels bordells del Raval i descobreix que hi transiten les elits que prostitueixen infants i hi amaguen altres misèries morals a qualsevol preu.  La pel·lícula desmitifica la llegenda de 'la vampira del Raval'.
Presentació formal fragmentada en episodis surrealistes, en blanc i negre i tocs de vermell que poetitzen visualment l'atmosfera de drama on es pot olorar la indigència que fructifica en l'horror. A més del Premi del Públic, del Festival de Sitges, aquest treball ha estat guardonat als Premis Gaudí, amb cinc premis el de millor pel·lícula inclòs.  Filmin 9/10

 

ESTAMPACIÓ BOTÀNICA SOBRE PAPER

Amb el treball que m'atreveixo a mostrar aquí m'inicio en l'estampació botànica per immersió sobre paper. El procés d'estampació ha estat lent, però relaxant.  Tant relaxant, que he tingut temps de relacionar el que estava fent amb Jean-Baptiste Grenouille, l'assassí protagonista d'El Perfum, de Patrick Süskind, que destil·lava les olors dels cossos humans i de la natura de mil maneres. 

L'estampació botànica per immersió és tan relaxant com enigmàtica, perquè el resultat és divers segons les plantes que s'emprin, segons el paper i segons el temps de cocció. Fa dies que en faig proves i, finalment, aquesta cuita amb fulles d'eucaliptus i de prunera del nostre jardí de llicorella ja em comença a agradar. Un cop assecat el paper, he resseguit les vores de les fulles amb tinta xinesa. Hi he escrit els versos. He fet el plegat en acordió  (vegeu aquí exemples d'acordions poètics) i l'he enquadernat en cartró subjecte amb ràfia natural.

A la xarxa hi ha tutorials d'artistes de tot el món que empren aquesta tècnica —ecoprint— i l'expliquen amb tot detall.  També he extret informació dels apunts 'Taller de materials tous', del professor Joan Miquel Porquer Rigo, del Departament d'Arts i Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts, de la UB. He procedit així: He humitejat el paper per fer-lo flexible i a sobre he fet la composició de fulles seques, imaginant com reaccionarien els pigments en contacte amb el paper. A continuació els he enrotllat en uns bastons de dos centímetres de circumferència i els he fixat ben estrets amb tires de roba. He submergit mitja hora els farcells en aigua molt calenta, on he afegit closques de ceba i un rajolí de vinagre. He obert els farcells quan s'han assecat i he retirat els elements vegetals. El resultat em  sorprèn sempre. I sempre em queden ganes d'insistir-hi.  Vegeu-ne els materials i el resultat:

 

 

El mestral arremolina la fullaraca als meus peus,
mentre parents del colom bíblic embruten els carrers,
ara convertits en pistes de patinatge llefiscoses.

'Octubre' (fragment), de Temps de penyora

Escolteu el pòdcast del poema sencer en la veu d'Andreu Sotorra

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 

 

 

SÈRIE 'SOSPITOSES INESPERADES'

Sospitoses inesperades. Austràlia, 2021
Direcció: Natalie Bailey i Melvin J. Montalban

Quatre episodis d'una ahora, amb Miranda Otto com a protagonista de la minisèrie. Sota l'aparença de comèdia sobresurt el drama personal de dones filipines que fan de minyones en cases de la jet set australiana, tot luxe i aparença.  L'esquer que uneix les dones suposadament triomfadores i les assistents és un collaret de diamants. «Robem-lo?», diuen. I s'hi posen. 8/10

PEL·LÍCULA 'YALDA, LA NOCHE DEL PERDÓN'

Yalda, la noche del perdón
Direcció: Asghar Farhadi. Iran, 2021

Una pel·lícula d'una bellesa rara, amb un guió excel·lent,  interpretacions versemblants i situada en una cultura on es vulneren els drets de les dones per llei. D'entrada m'informo sobre 'Yalda', una festa molt popular a l'Iran, que se celebra després de la posta de sol del darrer dia de la tardor o el primer dia d'hivern a l'hemisferi nord. Tampoc sabia res de la fórmula legal de 'matrimoni temporal' que vaig entenent sobre la marxa (vegeu-ne article divulgatiu), que resumeixo així: és un contracte pel qual un home pot violar una dona o una nena a canvi de diners. Una forma de prostitució legal. L'acció de la història té lloc en un plató de televisió iraniana, un espai ofegant on la Maryam de 22 anys s'hi juga la vida. Participarà en un programa sensacionalista de molta audiència on els conflictes es converteixen en espectacle. La filla del marit temporal a qui Maryam ha assassinat accidentalment és l'única persona que pot salvar-la, si n'aconsegueix el perdó en directe. Les interpretacions naturalistes de les actrius protagonistes, Sadaf Asgari i Zakieh Behbahan, posen de manifest per la forma i pel que diuen els mons diferents d'on provenen. Filmin. 8/10