LA PERERA

La perera va ser el primer arbre que vam plantar, fa trenta-cinc anys, al jardí de llicorella del Refugi de la Vinyeta, a Duesaigües. Va ser un regal de Josep Rabascall de ca la Perpètua. Cada any, a mitjan agost, comencem a collir-ne les peres per postres i per fer-ne  melmelada. Fotos: © Paüls.

Vegeu-ne més informació al post "Jaume de ca la Perpètua"

* La perera
* Perera a punt de florida
* Peres amb vi
* Peres amb vi (de les Galaupes) 

* Fent rebost 

* Melmelada de pera

RECAPITULANT MUSEU DE L'AVI

Jordi Rabascall, artífex i propietari 

de la col·lecció de peces del MUSEU DE L'AVI de Duesaigües, 

a la sala d'entrada del museu. 

Foto: © Paüls, 2010

Relació d'articles publicats en aquest blog que tenen com a referent el MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües:

• MUSEU DE L'AVI - presentació. 
• MUSEU DE L'AVI: LA LLAR (1) - il·luminació /  estris i atuells de cuina / al voltant del foc. 
• MUSEU DE L'AVI: LA LLAR (2) - la roba: neteja i planxa.
• MUSEU DE L'AVI: LA LLAR (i 3) - jocs i joguines.
• CARRAUS I MATRAQUES
• MUSEU DE L'AVI: LES EINES DEL CAMP
• MUSEU DE L'AVI: L'OLI D'OLIVA
• MUSEU DE L'AVI: EL VI
• MUSEU DE L'AVI: L'AVELLANA
• MUSEU DE L'AVI: L'ERA DE BATRE
• MUSEU DE L'AVI: L'AMETLLA
• MUSEU DE L'AVI: EL PAPER MONEDA
  
• MUSEU DE L'AVI: EL VÍMET
• MUSEU DE L'AVI: L'HORT
• MUSEU DE L'AVI: LA SÍNIA
• MUSEU DE L'AVI: EL BESTIAR
• TOT S'APROFITAVA
• CUINA DE LA TERRA
• MUSEU DE L'AVI: EL COMERÇ  

Per descarregar el llibre en pdf

 

Per llegir el llibre en línia

 

i també  

Dossier d'activitats pedagògiques

Abeurador d'animals al carrer, 

a tocar del MUSEU DE L'AVI de Duesaigües. 

Foto: © Paüls, 2010

MUSEU DE L'AVI: EL COMERÇ

Comprar i vendre. MUSEU DE L'AVI de Duesaigües. 

Foto: © Montse Francisco, 2010

Abans de la guerra, per al consum familiar "s'anava a comprar la carn de be i la de gallina a la carnisseria, que primer era al costat de l'església i després va ser a cal "Vicent". El tocino i la resta de queviures que feien falta s'adquirien a les botigues, una era la de la Cooperativa, al mateix lloc que en l'actualitat, i una altra era a cal Frasesc", diu Neus Hernàndez Rabascall, a Duesaigües. La revista, núm. 4, parlant de la seva àvia Neus, de 101 anys.

Segons la informació que tinc, les arengades de casc (menjades amb pa torrat i raïm moscatell) i el bacallà sec (molt barat, aleshores) no faltaven a les cases, però eren dels pocs peixos que hi entraven. 

Arròs de bacallà. Foto: © Paüls, 2010.

A més de les compres a la menuda, es venien a l'engròs els productes del conreu de la terra. Al MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües hi ha una interessant representació del comerç de proximitat, no tecnificat. En destaca la col·lecció de romanes i de balances de diferents èpoques, i també,  una bàscula gran i els pesos. S'hi troben estris de mesura per a la venda de gra, d'oli i de vi. S'hi conserven sacs per al transport de l'avellana i de l'ametlla; paperines de diferents mides, bosses de paper, quaderns on s'anotava les compres que es fiaven.

Vegeu la recapitulació d'articles del 

MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües

INAUGURACIÓ D'ESTIU

Inauguració de les exposicions d'estiu al centre Arts Santa Mònica, de Barcelona:

• Pat Andrea i Alícia, oberta fins al 26 de setembre.
• The London Punk Tapes, oberta fins al 26 de setembre.
• Lletres al niu d'estiu, activitats fins al 26 de setembre. 
• Matèria Condensada. Cuinar ciència, oberta fins a l'1 de novembre.

CUINA DE LA TERRA

Cinc dones que representen a Duesaigües la tradició culinària dels productes de la terra.  En primer terme, d'esquerra a dreta: la Genoveva i la seva mare, Neus (de 101 anys); darrera, amb brusa blava, la Lluïsa i al seu costat la Magdalena; dalt de tot, la Montserrat (que les acompanya) i la seva tieta, la Montserrat. En homenatge.

"Gran part del que es menjava era de casa: verdura, fruita, oli, vi, ous, etc." , diu Neus Hernàndez Rabascall, a Duesaigües. La Revista, núm. 4, parlant de la seva àvia Neus, que ara té 101 anys. Les cinc dones grans de la foto han patit els horrors i les estretors d'una guerra, però no han passat gana.  

Aquestes cinc dones, com a representants de la seva generació, ens deixen com a herència l'austeritat i, per extensió, la cuina d'aprofitament: pa amb tomàquet amb el pa eixut, pa ratllat per arrebossats i sopes amb el pa sec del tot. Amb el sucre i la farina com aliats dels productes propis de la terra ens han ensenyat a fer: pastissets, panellets, cócs, garapinyades, torrons, menjar blanc, orelletes, torrades de santa Teresa... Els seus plançons han menjat per berenar pa sucat amb vi i sucre o amb oli i sucre,  ametlles i avellanes torrades per completar àpats. Quan eren mares joves, no hi havia congeladors, per tant, utilitzaven diverses tècniques d'emmagatzemament i de conservació d'aliments segons el cas: en oli o llard (la tupina),  en sal morra, per assecament i al bany maria. Vegem-ne exemples d'unes quantes.

 

TÈCNIQUES D'EMMAGATZEMAMENT I CONSERVACIÓ  

La tupina amb oli o llard. Durant la matança del porc, es conservaven bocins de carn fregida (llom, cap de costella, botifarres crues) en pots de vidre o gerrets de ceràmica (tupins) i es cobrien d'oli cru o llard barrejat amb oli. Aquesta sistema, junt amb els embotits, el pernil i la carn salada permetia menjar carn durant tot l'any.

En sal morra. La sal era l'aliada per endolcir les olives.  Es confitaven les mig madures, es conservaven les verdes trencades (aromatitzades amb farigola i fonoll) i s'amanien les negres o mortes (amb llimona partida a trossos.) 

Per assecament. Assecaven figues al canyís de les golfes.
Al bany maria. Feien confitures i melmelades dels excedents de la fruita.  Conservaven en pots de vidre tomàquets crus, pelats i sense llavors. També es feien conserves amb  pebrots escalivats i rovellons.

Un hort de Duesaigües a l'estiu.  Foto: © Montse Francisco, 2010

 

A continuació, reprodueixo la recepta de l'arrop que em facilita Neus H. R., que l'hi explica la seva àvia Neus. Jordi Rabascall de ca la Perpètua n'havia menjat de petit:

ARROP DEL MOST

És una barreja de verdures i fruites: albergínia, carabassó, carabassa, síndria, pera, poma, pell de taronja i potser encara més i tot. Tot això, es posava a la caldera i es cobria amb vi verge (vi no fermentat) i es deixava bullir  fins que quedava la fruita ben cuita i el suc ben fosc i espès com una melassa. Faig notar que no s'hi posa sucre.

Vegeu diversos articles en aquest blog a

Recapitulant MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües

LLETRES AL NIU D'ESTIU

L'autora d'aquest blog, al Niu d'estiu a Arts Santa Mònica, 2010.

Arts Santa Mònica ha programat, en col·laboració amb altres entitats,  activitats literàries a la instal·lació realitzada per Emiliana Design Studio, anomenada Niu d'Estiu, una escultura funcional que vol ser un recinte d'encontre, descans i desconnexió. Durant els vespres dels dissabtes de juliol han tingut lloc al voltant d'aquest espai sessions de lectures de contes relacionats amb les exposicions en cartell (Contes comestibles, Contes estripats, Rondalles mallorquines i Contes sobre Alícia.) Durant el mes de setembre,  els diumenges a les 19:00 h, hi haurà recitals de poesia insular: 

• 5 de setembre: Blai Bonet i Biel Mesquida.
• 12 de setembre: Andreu Vidal i  Josep Albertí.
• 19 de setembre: Nicole d'Amonville i Miquel Bauçà.
• 26 de setembre: Àngel Terron i Joan Palou.

ÓSSOS FORMIGUERS AL ZOO

Tenim una nova excusa per tornar al Zoo de Barcelona: una parella d'óssos formiguers. Procedents de l'Argentina,  els óssos formiguers formen part del programa de reproducció en captivitat per combatre el risc d'extinció d'aquesta espècie. Tretze mil cinc-centes persones  han participat en la tria del nom dels dos animals. El mascle es dirà Iru, la femella, Arai (Company i Núvol, respectivament, en guaraní.) L'ós formiguer, dit també ós formiguer gegant o yurumí és un mamífer propi de les sabanes i els boscos d'Amèrica del Sud. Accedeix als formiguers i als termiters amb la llengua d'un metre de llargària impregnada de saliva amb la qual extreu les formigues i els tèrmits per alimentar-se.

Camí del sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT.
Les formigues, de L'irradiador del port i les gavines, 1921.

PAT ANDREA A ARTS SANTA MÒNICA

Making Off de la intervenció de Pat Andrea a les parets del Centre Arts Santa Mònica, amb motiu de l'exposició  "Pat Andrea i Alícia"

Arribem al primer pis d'Arts Santa Mònica seguint el coll allargassat del dibuix d'Alícia (vegeu-ne making off.) A la sala hi ha exposats 48 quadres del pintor holandès Pat Andrea a partir de Les aventures d'Alícia al País de les Meravelles i A l'altra banda del mirall (24 grans formats de cada llibre). El pintor ha recreat l'obra de Caroll i en revela aspectes amagats i latents en els dos llibres. L'erotisme subjacent en Caroll és explícit en aquests quadres, en una versió adulta i inquietant. 

Exposició oberta fins al 26 de setembre.