07 de novembre 2011

LA GEGANTA ELA

1.ª edició: Edicions del Pirata, 2011
 ¿Què voleu que digui l'autora sobre el conte de 
La geganta Ela
 

La geganta Ela és altíssima i té el cos molt prim en relació a la llargària dels peus, exactament com la lletra que li  dóna nom. A més, és molt i molt rica. ¿D'on prové la seva fortuna? És un secret. Només se sap que a vegades està enrabiada sense motiu aparent. Però, un bon dia, un pare, una mare i les seves filles bessones arriben a aquest país on conviuen amistosament persones de mida nana, de mida mitjana i de mida geganta i, després d'un enfrontament inicial, neix l'amistat entre la família i la geganta. Quan les dues bessones planten al bosc les dents que han caigut a l'Ela, sembla que, per fi, la geganta es decidirà a compartir els seus secrets.

—Què farà quan es desperti?
—Ens mossegarà?
—Cridarà tant que ens deixarà sords? 
—I si la lliguéssim abans que...?
LENA PAÜLS, La geganta Ela

* * *

Per saber-ne més:
Llegiu-ne totes les CRÍTIQUES I RESSENYES
 

Edició digital (2024):
 
 
 

06 de novembre 2011

TINTÍN EN 3D I EN CATALÀ

Tràiler de la pel·lícula Les aventures de Tintín. El secret de l'Unicorn 
Autor: Hergé / Director: Steven Spielberg i Peter Jackson

És la primera pel·lícula animada i en 3D que roda Steven Spielberg.  Les aventures de Tintín: el secret de l’Unicorn combina escenes i línies argumentals de tres còmics d’Hergé. Spielberg ha ressuscitat l’esperit aventurer d’Indiana Jones i s'ha aliat amb la tecnologia tridimensional per projectar l'expressivitat d'aquest heroi d’edat indefinida. La volem veure en 3D i en català.

—Voleu massa.
—És clar que sí! És el nostre dret rabiós 
i, encara més, el nostre deure.
LLUÍS LLACH. Somnieu. 

05 de novembre 2011

PÉREZ OLIVÁN, PLAERS ESTÈTICS, ARA A MANLLEU

© Marc A. Pérez Oliván
L'artista Marc A. Pérez Oliván m'envia aquest inquietant parterre de torretes de roses roges amb tiges de filferro empuat. És una magnífica contribució plàstica als posts d'aquest mateix blog que fan inventari dels parterres de Duesaigües. Ell també ha llegit els sonets de Shakespeare, com el que encapçala aquest blog com a divisa: "La font d'argent té fang, punxes la rosa."

Avui l'obra de Pérez Oliván torna a ser notícia perquè inaugura a Can Patalarga (c/ de la Font, 10, de Manlleu) l'exposició Plaers estètics i núvols de cotó fluix. Oberta de dj a dg, de 6 a 8 del vespre, fins al 26 de novembre.

Llegiu al blog Punt i a cap les proses poètiques que m'han inspirat dos dels seus quadres:

04 de novembre 2011

UN FRÀGIL EQUILIBRI

Un fràgil equilibri
Autor: d'Edward Albee. Traducció: Joan Sellent
Direcció:  Mario Gas
Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Foto: © Ros Ribas
A la cartellera teatral barcelonina es poden veure avui mateix dos obres d'Edward Albee: Un fràgi equilibri (Teatre Lliure) i Qui té por de Virginia Woolf? (Teatre Romea). Dos drames burgesos.
Comencem per Un fràgil equilibri (Premi Pulitzer de teatre, 1967). El veiem al Lliure amb les grades a quatre bandes, l'escenari en quadrilàter enfonsat en una mena de piscina. Albee hi presenta uns personatges amargats, un matrimoni madur (imponent Rosa Novell, auster Albert Vidal) el sentit del qual es troba només a mantenir les formes. Tenen acollida a casa la germana alcohòlica de la dona (llampant Rosa Renom) i arriba la filla que s'escapa del quart matrimoni frustrat una estona abans que un matrimoni amic (versemblants Mercè Montalà i Pep Ferrer) que ha tingut un atac de pànic al seu domicili, s'instal·li al que havia estat el dormitori de la filla (estudiada fragilitat de Mia Esteve.)
Hi ha molts fronts oberts per la reflexió, però a mi m'ha interessat, sobretot, el tema dels límits de l'amistat. Quan l'home del matrimoni autoconvidat anuncia que han decidit anar-se'n, ho explica dient que ell, si es donés el cas, no els hauria deixat quedar a casa seva. Definitiu. La privacitat té uns límits que no poden traspassar ni els amics de més confiança.


03 de novembre 2011

MÀRIUS DOMINGO, TOT NATURA

Màrius Domingo de Pedro. Foto: © Joan Puig 
No conec personalment Màrius Domingo de Pedro. Només en sé allò que vol que sapiguem si llegim el seu perfil al blog Ca la Gallineta.  Allí es presenta com a "aprenent de naturalista, aspirant a fotògraf, submarinista de poca fondària, motero sense barbour, alpinista de pixarrí, escalador sense grau, escriptor de cap novel·la, excursionista sense GPS, viatger de classe turista, ciclista dopat amb pa amb tomaca, corredor de poc fons, casteller de la Colla Vella i portador del Bou en excedència, genet ocasional, planador sense ala delta, esquiador que no ha pagat mai un forfait. Mestre, dibuixant i músic frustrat. He estat regidor, miop, estudiant de biologia, pallarès, boletaire, cambrer, solter i jove, però ara mateix ja no. Actualment casat i pare d’una filla. De professió, Agent Rural i fill adoptiu d’Arbolí. Home del Camp, independentista i optimista, nascut a Ca la Gallineta, a Valls."
És la imatge que Màrius Domingo vol donar d'ell mateix i l'hem de respectar. Fa un temps que el llegeixo i puc dir que és un home de múltiples interessos, que s'amaga darrere paraules reductores del que en realitat és. Però em sembla que la seva modèstia no està feta de paraules, sinó que hi compromet  l'estil de vida. Afegim-hi que és ornitòleg, que ha presentat ponències de la seva especialitat en congressos internacionals,  que ha escrit uns quants llibres (l'últim dels quals: Rapinyaires a Catalunya), que és un articulista didàctic i amè; observador perspicaç, entusiasta, agut i convincent fotògraf,  directe, generós i cordial internauta...
Editorial Cossetània, 2011





Fa exactament una setmana (el 27 d'octubre) va publicar l'entrada MIL al seu blog genèric Ca la Gallineta. De fet, en són 2000 si hi sumem els dels seus blogs monogràfics: Creus de terme, A cavall per Catalunya, Orquídies del Camp i la Conca, Rapinyaires a Catalunya, Campanars, Ocells del Camp i la Conca de Barberà, Papallones del Camp, Calçotades, El rastre de la Carragina, Fauna del Camp i la Conca, A Valls, clar i català.
En els seus blogs són notícia temes importants que no trobo enlloc més, com per exemple, l'emoció per la pluja desitjada (recomano el post La pluja, finalment); hi trobo fotos singulars, com la de l'espectre de Brocken al cim de la serra de Miramar;  hi llegeixo les cartes que aquest apassionat de la natura rep de la mallerenga blava, de la salamandra, del cabirol, del gat mesquer..., i  les troballes que fa en els blogs dels seus amics. Rigor i sensibilitat del mestre que aprèn constantment.


Té unes notes finals que sonen exactament 
com si rebreguessis un paper de cel·lofana.
MÀRIUS DOMINGO 
Explicant el cant de la cotxa fumada 

02 de novembre 2011

PARTERRES DE LA CARRETERA, A DUESAIGÜES

A finals d'estiu vaig publicar el post PARTERRES DE DUESAIGÜES (Llegiu-lo aquí). Hi posava de manifest la dedicació del veïnat a la jardineria i la sensibilitat de l'ajuntament per mantenir viu aquest fet diferencial de qualitat del poble.  Enfocava, en concret,  la jardineria que es troba al centre històric en espais públics, però que gestionen mans privades.
Ara, el Joan Ciurana i la Carmina Mauri m'han ajudat a fer un inventari de les plantes que aquesta tardor es troben als parterres dels talussos de la carretera. Els espais són de titularitat pública, és clar, però el veïnat que els té a tocar, s'encarrega que facin goig.
Parterre de cal Bartolí: baladre, verbena, heura, espígol, romaní, farigola, juníperus,  cedre, roser, margarida del Cap o dimorfoteca (Dimorphoteca fructicosa), marfull (Viburnum tinus), espernallac (Santolina chamaecyparissus), violetes, crespinell.

Parterre de ca la M. Teresa: nesprer, albercoquer, canya índica, cinerària (Senecio cineraria), figuera, palmera, lledoner, margarida del Cap o dimorfoteca (Dimorphoteca fructicosa).

Parterre de cal Bondia: altea o roser de Síria (Hibiscus Syriacus), atzavara gegant, estrelletes, curatalls (Carpobrutus edulis), aptènia (Aptenia cordifolia).

Parterre Cunirri-1 (jardinet del costat del garatge del Tegell): Atzavara, curatalls, palmera de canàries, iuca, roser, tuia, àloe.


Parterre Cunirri-2: (trosset de terra del costat del pontet): boneters del Japó, curatalls, atzavara (groga i verda), lledoner.

Parterre de cal Cabré del Raval: avellaners, espígol, lliri blau, cintes, menta, abèlia (Abèlia grandifolia), aucuba (Aucuba japonica), tradescàntia lila, margarida del Cap o dimorfoteca (Dimorphoteca fructicosa).

Fotos: © Paüls 2011
(Cliqueu sobre les fotos per ampliar-les) 

L'inventari de plantes d'aquest post i del titulat
PARTERRES DE DUESAIGÜES
 estan en procés constant d'elaboració.

01 de novembre 2011

LA NEUS, IN MEMORIAM

Neus Aguiló Cantenys
(Barcelona, 1908-L'Hospitalet de Llobregat, 2011)

Foto: © Paüls, setembre 2010

Llegiu en aquest mateix blog els posts: 

PANELLETS 2011

Plàtera d'escultures dolces al taulell 
del refugi de la Vinyeta, Duesaigües.
Foto: © Paüls, 2011
Fons  i forma en competència. 
Els panellets de sempre continuen essent els protagonistes.

Llegiu-ne la recepta en aquest mateix blog. 

Panellets fets a la Vinyeta. Foto: © Paüls, 2011

Ser o no ser, aquest és el dilema.
 W. SHAKESPEARE. Hamlet