 |
| Un fràgil equilibri Autor: d'Edward Albee. Traducció: Joan Sellent Direcció: Mario Gas Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona Foto: © Ros Ribas |
Comencem per Un fràgil equilibri (Premi Pulitzer de teatre, 1967). El veiem al Lliure amb les grades a quatre bandes, l'escenari en quadrilàter enfonsat en una mena de piscina. Albee hi presenta uns personatges amargats, un matrimoni madur (imponent Rosa Novell, auster Albert Vidal) el sentit del qual es troba només a mantenir les formes. Tenen acollida a casa la germana alcohòlica de la dona (llampant Rosa Renom) i arriba la filla que s'escapa del quart matrimoni frustrat una estona abans que un matrimoni amic (versemblants Mercè Montalà i Pep Ferrer) que ha tingut un atac de pànic al seu domicili, s'instal·li al que havia estat el dormitori de la filla (estudiada fragilitat de Mia Esteve.)
Hi ha molts fronts oberts per la reflexió, però a mi m'ha interessat, sobretot, el tema dels límits de l'amistat. Quan l'home del matrimoni autoconvidat anuncia que han decidit anar-se'n, ho explica dient que ell, si es donés el cas, no els hauria deixat quedar a casa seva. Definitiu. La privacitat té uns límits que no poden traspassar ni els amics de més confiança.