05 d’abril 2025

TEMPS DE DOLÇOS, L'EXPOSICIÓ

A l'Espai Art de Confiteria Padreny s'hi pot veure l'exposició de dibuixos que l'aquarel·lista Teresa Llorach ha realitzat per al llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815  

Vídeo de la inauguració (4 d'abril) de l'exposició: 
 

A la inauguració de l'exposició de Teresa Llorach, tots els assistents fem cara de festa, quan Glòria Vicheto, ànima de la confiteria, ens dona la benvinguda i passa la paraula a l'artista conceptual Agustina Sobrino, que explica el context del llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 per al qual Llorach ha realitzat els dibuixos exposats. A continuació, l'autora relata que la idea del llibre va sorgir l'any passat quan va dibuixar un pastís per cada mes per a un calendari que regala a la família.  Un cop elaborat el projecte del llibre i acceptat per la Confiteria Padreny —Glòria Vicheto confirma que s'hi va interessar de seguida—, Llorach explica com va enfocar la il·lustració dels dolços que s'hi representarien. «He il·lustrat la xocolata, la nata, el sucre cremat, les fruites confitades, fins a 19 deliciosos postres i sempre al costat de la Glòria [Vicheto], de la Carme [Puyol] i de la Lena [Paüls]» Que hagi citat les coautores del llibre mostra la generositat creativa de Teresa Llorach, de qui hem tingut el privilegi de gaudir en primícia els esplèndids dibuixos de cada dolç a punt de degustar i també els que ha fet seguint algunes fases de l'elaboració artesanal. 
Tot seguit, la filòloga i rapsoda Antònia Farré interpreta uns poemes (tankes) que he escrit inspirada en cada dolç del llibre i ha brindat amb un dels versos de la tanka inspirada en la coca amb cireres: «Brindem pel tast de festa» 
Teresa Llorach a la confiteria Padreny
Foto: © Josep Coca

Glòria Vicheto, Lena Paüls, Carme Puyol, Teresa Llorach i Antònia Farré
A la confiteria Padreny de Reus. Foto: © ASA
  

04 d’abril 2025

'EL PEIX DAURAT', AL TEATRE LLIURE

El peix daurat. Autora i intèrpret: Anna Agulló Prieto
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
El monòleg El peix daurat, òpera prima de la dramaturga Anna Agulló Prieto, es va estrenar a la Sala Atrium fa dos anys. Ara el reestrena revisat i ampliat de contingut escenogràfic a l'Espai Lliure. Acompanyada de la música original de la compositora Clara Peya, incisiva i dialogant amb les paraules de la protagonista. Agulló parla d'ella mateixa i de la seva generació, acadèmicament preparada, però enfonsada en la precarietat laboral. Explica franca, sense filtre aparent, com s'ha sentit pressionada de totes bandes i se n'ha ressentit la salut mental, fins arribar a intents que suïcidi. Però hi ha esperançada en el futur de la humanitat i convida l'auditori a comprometre's a lluitar contra els mals que assetgen el món contemporani. Un muntatge potent i ben resolt. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

03 d’abril 2025

'FANTÀSTIC RAMON', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

 Fantàstic Ramon. Dramatúrgia i direcció: Clàudia Cedó
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
L'obra Fantàstic Ramon que ha escrit i dirigit Clàudia Cedó és un conte de gènere fantàstic, de regust agredolç. L'acció transcorre al poble rural de Santa Aurora de la Pietat, on el Josep i la Clara han tingut un nadó de drap. L'estimen tal com és, sense cap element orgànic, i n'estan encantats de tenir-ne cura. L'alerta comença quan s'adonen que el nen no hi sent ni emet cap so. I l'infant creix i creix al mateix ritme que creixen els problemes del seu encaix a la petita i hermètica comunitat. Per reforçar aquesta mirada i entendre el patiment de qui s'hi troba,  els protagonistes de l'obra són intèrprets amb diversitat funcional que ja coneixem d'altres espectacles de la dramaturga. Sovint les intervencions d'aquests intèrprets són rebudes amb rialles pel públic, sense que la intenció sigui fer riure, la qual cosa posa de manifest que, igual com els habitants de Santa Aurora de la Pietat,  som lluny de normalitzar la diversitat. Una proposta arriscada que agraïm sobretot per l'espontaneïtat desinhibida (i molt treballada) de tota la companyia. Un espectacle singular de dues hores i mitja que milloraria amb un alleugeriment de text i forçant una mica el ritme.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY