 |
| Cries d'oreneta cuablanca a Duesaigües Fotos: © Montse Francisco |
Les orenetes cuablanca (Delichon urbicum) tenen blanc el pit i el carpó, no pas la cua, com podríem suposar pel nom. Ja han arribat a Duesaigües i ara estan enfeinades a adobar els nius de l'any passat, amb boletes de fang. Als ràfecs de moltes cases, sobretot les que es troben a recer del vent i de la pluja, es comença a notar un tràfec constant d'exemplars fidels de fa anys. Aviat hi haurà a cada niu 3 o 4 ous que incubaran tant el mascle com la femella, entre 14-16 dies, fins que eclosionin plegats. Entre 20-30 dies la parella progenitora alimentarà les cries al mateix niu, fins que els petits volin.
Les poblacions d'oreneta cuablanca són un bon indicador de la sensibilitat ambiental de les persones del poble, que tot i queixar-se pels excrements, consideren que porten sort a la casa on nien. També són bons indicadors de la qualitat de l'aire ja que la contaminació atmosfèrica afecta el tipus i la quantitat d'insectes que hi viuen. Els beneficis que aporten, com a caçadors d'insectes caçats al vol, —cada oreneta en consumeix uns 310.000 en un any!— han desembocat en la protecció legal de l'espècie, a nivell internacional.
Per saber-ne més: Vegeu el Projecte orenetes, una inicitavia de l'Institut Català d'Ornitologia. A l'enllaç s'hi troba la distribució mundial de l'espècie i el cens, poble per poble de Catalunya. També s'hi troben una sèrie de curiositats, com per exemple, que el poble on hi ha més nius és Olot, amb 1157; que els nius instal·lats als pisos més alts, són a Sant Adrià del Besòs i a Palafrugell, a la planta 9; que el niu que es troba a més altitud és a Alp, a 1264 m.
L'aire és ofrena
de romaní i d'ametlles,
fum i orenetes.
LENA PAÜLS (Haiku de 'Plens de ditades' )