 |
| LLibre-objecte. Poema enrotllat |
amb túnica sobre el pantaló de seda i vel al coll.
Voldria saber què enyores i aprendre de deesses de les serps;
et voldria acompanyar pels corredors frescos de casa
i mostrar-te espais que mai ningú t'ha fet entendre;
voldria que veiessis les meravelles dels edificis sumptuosos,
on van deixar la pell gent com la meva;
voldria aixecar les llambordes d'aquesta plaça on jugues
per poder descobrir plegades on es coven els somnis.
Tot el que jo sabés, i tu volguessis saber, seria teu:
tothom és immigrant d'un lloc o altre.
vianants de minúscula vorera,
no em cansaré de buscar-te els ulls bruns
perquè els reconec: són un camí per conviure.
El poema 'Vianants de minúscula vorera' s'adreça a una dona que ha fet un llarg recorregut fins arribar al carrer on vivim les dues. Potser va fugir de la fam o de les bombes. Gairebé no sabem res una de l'altra. Ni tan sols ens mirem quan coincidim a la vorera tan estreta que hem de baixar a la calçada perquè passi l'altra. M'agradaria mostrar-li realitats d'on anat a raure. Segurament que ella em podria ensenyar també la seva realitat. Conèixer i comprendre per estimar.
Recreant d'aquesta idea he combinat escriptura i materials sensibles sobre un fons de teixit blanc (la pau) i detalls de colors connotats (roig, verd, malva) que interaccionen en una peça orgànica independent. També ha estat un al·licient creatiu el pòdcast del poema en la veu del rapsode implicat i de l'acompanyament musical que afegeixen camps de sentit al conjunt.
