 |
Final de partida. Autor: Samuel Beckett Trad. i direcció: Sergi Belbel. Teatre Romea, Barcelona
|
No vaig entendre l'obra la primera vegada que la vaig veure, el 2005, i no l'he entesa ara, al Romea, però els dos muntatges m'han impressionat per com Beckett explica la desfeta física i moral dels darrers humans en un món devastat. Jordi Bosch en el paper del vell Hamm, invàlid i cec, viu amb el seu criat Clov (impecable, Jordi Boixaderas) en un espai tancat, mal il·luminat, connectat amb dues finestres altres al carrer desert. Jordi Banacolocha i Margarida Minguillon es posen a la pell de la parella Nagg i Nell, pares de Hamm, que viuen dins d'un cubell d'escombraries. No sembla que quedi ningú més al món. S'esbatussen, expliquen cada dia el mateix conte, juguen a maltractar-se, fan comèdia, diuen. Amb actors d'aquest nivell es pot fer el teatre que sigui, fins i tot una obra on no hi passi res com aquesta. I sortir-ne amb un 10/10
