La casa del dolor. Autor i director: Víctor Sánchez Rodríguez
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Una història sobre el dolor contingut. Una família benestant espera amb la taula parada el fill Juli per celebrar que ha acabat la carrera de piano. El xicot no es presenta ni respon el telèfon, i pare, mare i germana bessona se'n senten culpables i busquen sortides íntimes. Però abans han d'entendre què han projectat sobre el desaparegut, una recerca que fa cadascú a la seva manera. Fragments d'una pel·lícula doblada en espanyol i cançó en espanyol, també, perquè fer-ho en català ens semblaria que el Teatre Nacional de Catalunya s'excedeix en el compromís amb la llengua. L'escenografia grandiloqüent queda enxovada a la Sala Petita i, potser encara bo que l'obra es pot veure en aquest espai perquè entenem alguna paraula de les que diuen els intèrprets, malgrat els finals de frase que acaben a la boca, no a l'aire. En conjunt, la trama explicada verbalment i visual queda diluïda dins embolcalls —inexplicables— de tota mena. 7/10
