 |
Rentadors de Duesaigües. Canella. 2022 © ASA
|
Els rentadors de Duesaigües són un espai patrimonial que torna a estar a punt de bugada. Des de finals dels anys 70 els rentadors són innecessaris, però amb la seva
persistència rendeixen homenatge a
l'esforç de les dones que hi han rentat per a tota la família i,
fins i tot, per encàrrec.
 |
Fotos: © ASA 2022
|
Els rentadors complien una funció social com a punt d'informació i com a
espai de llibertat. S'hi conversava, s'hi comentaven els assumptes del
poble des de tots els punts de vista, s'hi cantava, s'hi explicaven
acudits. Allí les dones intercanviaven coneixements, transmetien d'una
generació a una altra els remeis casolans i es donaven suport mútuament. La darrera dona que hi anava a rentar va ser la duesaigüenca d'adopció Dolores Alberto Llombart (Horta de Sant Joan, 1931- Reus, 2019), que en aquesta sèrie de fotografies hi va reconstruir, el 2012, els passos d'una bugada: mullar, ensabonar, fregar, esbandir, esprémer:
 |
| Fotos: © Fany Alberich Alberto |
Per a la Dolores i les meves àvies Munda i Filomena, aliades del sol
Còmplice, aliada del sol,
començaves la dansa dels braços al matí
quan la canalla era a l'escola i l'home al tros.
Una força oculta et feia
remullar, ensabonar, fregar, esbandir,
i esprémer, esprémer, un cop i un altre la roba...
Tu, aliada del sol, bugadera per als teus
i també per encàrrec,
acabaves la bugada amb el cor a mil,
els cabells enganxats al front, a l'estiu
i les mans vermelles, insensibles, a l'hivern.
«Si demà plou no aniré als rentadors»,
deies, tu, bugadera, aliada del sol.
I, l'endemà al matí, bufava aquell mestral
que fa volar les pedres, però tot i així,
emprenies el camí de baixada, amb la roba al coll,
i el tornaves a pujar amb més pes al ribell,
perquè amb el vent furiós no havies pogut
estendre a les canyes del barranc
ni al filferro de la bassa del Quelo.
Avui no. I t'emportaves la roba rajant.
«Hauré d'escórrer-la més, encara», et deies.
I tornaves a fer una passada a les tovalloles
i als llençols retorcent-los fins a escurar
tanta aigua com la teva força et permetia.
Sí, començaves la dansa dels braços de bon matí
quan l'home anava al tros i la canalla era a l'escola.
Sí, no saps quina força oculta et feia
remullar, ensabonar, fregar, esbandir
i esprémer la roba fins perdre l'alè.
Però, quan algú els preguntava si treballaves,
deies un «No» avergonyit i t'imaginaves que eres
com la poma beneïda que s'anava arrugant a l'armari.
I, ara que hi penses, en la distància,
anar als rentadors i compartir-los
estiu i hivern amb altres dones,
cantants de boleros, aliades del sol,
remeieres, cuineres, sàvies naturals...
va ser la teva escola de vida.
Als rentadors hi vas viure les millors hores de cada dia.
© Lena Paüls
 |
Rentadors de Duesaigües. © ASA 2022
|
Apunts d'història, en els 80 anys dels Rentadors:
El 1942, l'Ajuntament de Duesaigües presidit per l'alcalde Joan Mestre Mestre va encomanar la construcció dels rentadors a Ramon Calderó, als afores
del poble al camí del barranc Reial o de l'Argentera. Aquesta infraestructura pública va ser un
avenç important, perquè les
dones passaven de rentar agenollades a l'aire lliure a tenir un safareig
cobert. L’edificació rectagular amb obertures laterals amb barrots i teulada inclinada cap a dues
basses connectades. El safareig petit, que
toca a la canella, era el de l'aigua neta d'esbandir i el
gran, que era el de rentar, comunicat per mitjà d'un rebaix de la
paret que
sobresurt un pam del nivell de l'aigua.
Cap a la dècada dels vuitanta, l'Ajuntament presidit per l'alcalde
Sebastià Bondia va restaurar aquest espai patrimonial. I també es van desbrossar i recuperar els safarejos després de l'aiguat de 1994. La reconstrucció de biguetes i teulades va anar a càrrec del constructor duesaigüenc Cosme Rius.
L'any 2021, l'Ajuntament presidit per l'alcaldessa Noèlia Tarragó va encomanar els treballs de restauració de les parets originals i la impermeabilització de les basses als treballadors municipals Isaïes Giménez i José Luis de Haro. També van adossar a l'exterior un seient procedent d'un malacó del pont d'entrada del poble.
Els rentadors de Duesaigües ens recorden d'on venim, són testimoni viu de la duresa del dia a dia de les àvies i besàvies. Ens honoren també a les generacions d'avui, cada cop que demanen manteniment i l'hi proporcionem, i en tenim cura continuada.
