 |
Desig. Autor: Josep Maria Benet i Jornet Direcció: Sílvia Munt. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya |
Intèrprets: Laura Conejero, Carles Martínez, Raimon Molins i Anna Sahun. Tenia com a referent d'aquesta inquietant obra la posada en escena dirigida per Sergi Belbel, al teatre Romea el 1991. Amb quatre dels grans intèrprets: Imma Colomer, Àngels Poch (1948-2015), Josep M. Pou i Lluís Soler. El muntatge actual dirigit per Sílvia Munt compta també amb aquesta basa. I, així i tot, no n'hi ha prou per ser un espectacle arrodonit, com correspon als mitjans amb què compta la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.
En un espai que recorda la Sala Villarroel —però a l'engròs—, amb les dificultats pròpies d'accedir als seients quan es juga en un escenari central. Un migsostre (inútil) i una il·luminació que els intèrprets campegen com poden per no fer ombra als companys. No apareix cap cotxe en la nit de la protagonista i els fantasmes —Bravo!, Raimon Molins i Anna Sahun —són tota l'estona a escena encara que no els toqui parlar. M'ha estranyat la resolució de l'escena inicial de la parella a la segona residència d'un poble petit. És la primera vegada que hi han vingut sols perquè les filles són d'excursió. És una escena casolana, Ell poleix una fusta (l'al·legoria d'escultura d'Ella) en una actitud serena i Ella li recrimina que llenci les serradures a terra. Ho fa amb unes rèpliques tan irades que posen l'auditori en alerta. Ella ja no abandonarà aquesta actitud tensa, per tant, no ens sorprèn gens quan, per fi, s'encari als fantasmes representants dels desitjos incomplerts. El final quadra, però sense entusiasme. 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX