© CCCB. Javier Aristu |
L'exposició combina una àmplia selecció de material documental i recursos audiovisuals que permeten entendre la polisèmia de la màscara (passamuntanyes del grup rus de punk-rock Pussy Riot, caputxes de protestes feministes, màscares de lluitadors mexicans, màscares antigàs, màscares Perchta del folklore austríac…), així com la singularitat dels diversos contextos en què l’ocultació del rostre ha adoptat un caire polític, social i cultural.
Una mostra magnífica que estudia el paper de la màscara des del Ku Klux Klan passant per Fantômas, fins ara marcada per la pandèmia que ens ha obligat a viure-hi darrere. Un repertori heterogeni de rostres emmascarats rere els quals s’amaga no només una identitat, sinó també l’origen d’alguns fenòmens que defineixen el nostre present.«Les màscares serveixen per comunicar-nos amb el que és invisible, però també posseeixen un component subversiu i clandestí. Darrere la màscara, a l’empara del que no es veu, la nostra identitat queda en secret i som capaços de fer realitat els desitjos més prohibits amb una certa seguretat. La màscara no és passat, com tampoc no menteix».
SERVANDO ROCHA, comissari de l'exposició
Exposició oberta fins a l'1 de maig.