 |
| El sopar dels idiotes. Autor: Francis Veber Adaptació: Paco Mir. Direcció: Pep Anton Gómez Teatre Borràs, Barcelona |
El sopar dels idiotes de Francis Veber (Neuilly-sur-Seine, París, 1937) és una obra clàssica contemporània que s'atreveixen a fer moltes companyies amateurs, no pas perquè sigui fàcil de posar en escena, sinó perquè des de la primera frase connecta amb el públic. Si la respresenten bons professionals, com en aquest muntatge, l'èxit està més que assegurat malgrat que hàgim d'assistir a la representació amb mascareta, desinfectats de mans i amb el programa de mà al mòbil. La versió catalana de Paco Mir, membre del Tricicle, és del 1998. Entrem a la platea expectants i, just s'inicia la coreografia precisa de la comèdia, ja tenim la trama al descobert: una pinçada a l'esquena de l'amfitrió del sopar, l'esposa que fuig i l'idiota invitat de torn que entra a l'apartament de luxe. Resulta que el ximplet que els amics invitaran aquesta setmana treballa a Hisenda i té la dèria de reproduir amb mistos monuments insignes del món. L'amfitrió (l'actor David Olivares, manejant bé el conflicte) posa pegats als seus problemes a cop d'embolic rere embolic a càrrec del senyor curt de gambals convidat (tendríssim, Artur Busquets). En sortim amb les barres desencaixades de tant de riure. 9/10