 |
| Un dia qualsevol. Autor i director: Oriol Tarrasón. La Villarroel, Barcelona |
Un dia qualsevol d'Oriol Tarrasón (que coneixem sobretot com a motor de la companyia Les Antonietes) ha escrit i ha dirigit una història d'amistat a quatre bandes en una residència de gent gran. El públic de seguida entrem en la trama, entenem les situacions encara que només siguin esbossades, que semblen surrealistes, però que no poden ser més reals per les notícies de primera mà que qui més qui menys en tenim.
L'obra és una comèdia de contingut, on tot transcorre a primer pla, no darrere de les portes. Una comèdia agredolça que ens manté des del primer segon amb el somriure als llavis i una gran tendresa pels personatges. Dos residents (fantàstics actors Quimet Pla i Pep Ferrer) viuen amb acritud la vida rutinària de la residència, s'avorreixen i troben consol a barallar-se per no res, fins que ingressa a la residència —per decisió pròpia i sense que tingui cap xacra— una vídua de fa poc (brillant, Imma Colomer), disposada a dedicar-se de ple, per fi, a viure la vida que fins aleshores ha dedicat a la filla i al marit. Al cap de pocs dies de ser-hi, un cop les perspectives fallides, engresca els dos homes avorrits a escapar-se de nit, tot i que ho podrien fer a la llum del dia, simplement dient-ho a recepció. Fent equilibris hi ha la direcció, representada per qui té cura dels residents (l'actriu Annabel Castan, eficient) i que n'està al cas. Aquest personatge arrodoneix la idea que malaltia i dependència, qualsevol que sigui l'edat de qui les pateixin, no tenen res de divertit.
Un aplaudiment també per les col·laboració a escena de Mari Carmen De La Cruz, Ana Escobar, Maria Fans, Juli Hernàndez, Sara Martínez i Isabel Torres, que aporten versemblança al conjunt. Hauria estat interessant saber si la residència El Bon Repòs era de titularitat pública, concertada o privada i quin dels residents s'hi ha pogut acollir per la migrada Llei de la Dependència. 8/10