 |
| Una gossa en un descampat. Autora: Clàudia Cedó Direcció: Sergi Belbel. Sala Beckett, Barcelona |
Una gossa en un descampat de Clàudia Cedó (Banyoles, Pla de l'Estany, 1973) es basa en un fet autobiogràfic: la pèrdua d'un fill de mort perinatal. És la primera vegada que veig plorar una part del públic a llàgrima viva, sense amagar-se'n, en una obra de teatre. Cedó va passar aquesta dolorosa experiència com a mare, i el director, Sergi Belbel, com a pare. I ho transmetren en l'atmosfera fosca i poètica que l'autora formula en les paraules i Belbel en els moviments i les imatges que els espectadors retindrem per sempre a la retina.
Però tot i que la història parteix d'aquest nucli íntim, el que hem vist és una obra de teatre, amb tots els elements d'universalitat. La protagonista es desdobla en la seva consciència, un personatge que l'ajuda a decidir si ha de tirar endavant o no un embaràs de risc. Que l'ajuda a desemmascarar l'ombra que l'assetja. I, paral·lel a la trama, els assajos i l'estrena d'una obra de teatre que aporta tocs de distensió al conjunt. La majoria dels espectadors de la meva sessió —vam coincidir amb un grup de dol— van sortir amb els ulls vermells i un mocador entre els dits. Al cap de cinc minuts tornarien a entrar a la sala per participar en una xerrada postfunció amb els intèrprets, l'autora i una psicòloga. El bon teatre també pot ser terapèutic. 9/10
Tots tenim el nostre descampat. Un indret àrid
que hem hagut de travessar en algun moment
de la nostra vida. Una experiència dura, una
decisió difícil, una pèrdua que va arribar sense
avisar, una guerra que no volíem batallar.
CLÀUDIA CEDÓ
Autora d'Una gossa en un descampat