 |
La dona de la guarda, d'Alejandra Acosta i Sara Bertrand.
Trad: Tina Vallès. Pagès editors, col. Nandibú Singular, 18 |
Premi New Horizons Bologna Ragazzi Award 2017 a la Fira de Bolonya. El relat de La dona de la guarda de l'escriptora xilena Sara Bertrand remet a un personatge de la tradició tibetana: una àvia protectora amb poders sanatoris que es desplaça a
cavall sense reparar distàncies.
Quan tenim el llibre a les mans, la primera impressió que rep el lector és el tacte sedós de la coberta i dels fulls interiors. A continuació ens endinsem en un món fosc de gravats en negre i blau. ¿Qui és la dona més bella del món? Una velleta menuda, desdentegada, bellugadissa, etèria, que viatja sobre un cavall blau amb regnes d'or, amb un bol en una mà i un ull a l'altra. L'ha vista la Jacinta, una nena a qui ningú abraça des que es va quedar òrfena de mare i s'encarrega dels seus germans bessons més petits. Un relat sobre la soledat i els recursos que els humans desenvolupem per endolcir les absències. El nucli de la història és tan potent que acabem llegint en diagonal els fragments del conte que s'inventa la Jacinta per fer esvair la por als seus germans.