 |
| Cabaret Voltaire. Traduccions: Bertran Cazorla. Direcció: Xavier Giménez Casas. La Seca Espai Brossa |
1916. Europa en guerra. En un petit local d'un barri marginal de Zuric, un grup d'emigrants polítics, poetes i artistes van ser el nucli del moviment dadà. Aquest reducte de llibertat creativa era el Cabaret Voltaire. L'espectacle que hem vist a La Seca Espai Brossa, recrea aquell ambient transgressor, amb la interpretació de diversos poemes fonètics de Tristan Tzara, Emmy Hennings, Richard Huelsenbeck, Marcel Janco i d'Hugo Ball, com ara Poema de Nadal simultani i sorollós. Els textos explicatius de cada peça s'han extret del dietari personal de Ball. El resultat, un guirigall de sorolls no identificats. Glen, glen, tata, tatí, tatà, tatú! obecatatu, fums, pilalula, lola, plupluix, ral·labataio! bo, bo, bo, tà! Una hora i vint minuts. «Uf!», diem. 6/10