 |
| Victòria. Autor i director: Pau Miró Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona |
El dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974) situa l'acció de Victòria en una barberia del Raval barceloní l'any 1951, l'any de la Vaga dels Tramvies. Postguerra de restriccions elèctriques, amb les darreres cartilles de racionament, la repressió de la dictadura. La misèria i la dignitat mai perduda dels vençuts. La protagonista és la Victòria (interpretada per l'actriu Emma Vilarasau), una vídua que es fa càrrec de la barberia que regentava el marit. Viu a la rebotiga amb el cunyat exanarquista (Joan Anguera) i té llogada una habitació a una excorista al Paral·lel (Mercè Arànega) que té un fill adolescent. Pel fet de ser dona, la Victòria perd la clientela que havia fet el marit. Només conserva un client, un falangista (interpretat per Jordi Boixaderas) que va de bona persona. I en fa un de nou, de Sant Gervasi, un exmestre (Pere Arquillué) que la contracta de perruquera per a la seva dona malalta i acabarà essent soci d'estraperlo de la Victòria. Tot plegat molt bon material que demana un tractament delicat perquè no es converteixi en tòpic.
Sorprenentment, qui atrapa l'interès dels espectadors no és aquest quadre veïnal reconeixible amb la Victòria com a personatge central, sinó la història d'una noia vinguda de França (Mar Ulldemolins) que l'exmestre demana amagar a la barberia. La seva arribada desencadena passions i mostren el millor i el pitjor amb què els ha convertit la circumstància personal i col·lectiva. 8/10