 |
| Festes de Gràcia, 1964. © Xavier Miserachs |
Les fotografies de Xavier Miserachs són relats visuals. Personatges, eix espai-temps i punt de vista del fotògraf fan de cada fotograma una obra d'art que es pot interpretar narrativament segons l'enciclopèdia de cada espectador. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta una exposició en homenatge a Miserachs, a partir de les fotografies del seu fotollibre més destacat Barcelona, blanc i negre (1964).
Entenc que el tema hauria de ser: la ciutat de Barcelona segons Miserachs. «Bé, doncs, posem-hi tot el que sabem fer», devien dir els dissenyadors de l'exposició (dels quals no tinc cap interès a saber-ne el nom). I van i deconstrueixen les fotografies de l'autor en peces, de tal manera que persones i espais retallats formen un nou relat. El cas és saber si aquesta intervenció desmesurada a base de fragments, estructures i projeccions expliquen el mateix que volia explicar Miserachs, és a dir: ¿Miserachs s'hi sentiria identificat? ¿Es fa homenatge a Miserachs o a la grandiloqüència del/s comissaris de l'exposició?
Amb el que ha costat aquest muntatge, es podria reeditar el llibre Barcelona, blanc i negre i posar-lo a la venda a un preu assequible per més gent. O regalar-lo a la porta del museu.
Exposició oberta fins al 27 de març de 2016
Per saber-ne més: