Recomanat per a espectadors
a partir de 3 anys
Amb el patró d'El Patufet s'hi poden fer transformacions múltiples perquè és un dels primers contes populars que s'expliquen als petits. Coneixen bé el protagonista i s'hi senten identificats. Potser el Patufet no està preparat per portar sol el dinar al pare, però cantarà la cançó perquè no el trepitgin: «Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret...» I quan se'l mengi el bou, els pares vinga afartar el bou i el Patufet en sortirà de la panxa d'aquella manera tan divertida. La versió que hem vist al Coliseum, ha agradat als espectadors de vuit / nou anys i també als adults acompanyants. L'acció transcorre en un medi urbà ple de perills: el pare treballa en una oficina al centre de la ciutat, no pas al camp, el Patufet haurà d'esquivar cotxes, caurà al clavegueram, farà cap a un abocadors de deixalles. Però no farà el recorregut sol, l'acompanyaran una marieta, un click i una tecla. I, al final, no són els pares que cridaran allò de «Patufet on ets?» al xicotet perdut, sinó que són uns lladregots que suposen que el nen té diamant de la reina. El text de les cançons fa contínues picades d'ullet als adults. Un espectacle d'excel·lent factura, tant pel que fa a la interpretació de les cançons, la coreografia o els enregistraments multimèdia. 9/10