CAMINS SENSE RETORN, DE JOSEP MASANÉS

Camins sense retorn, de Josep Masanés
Col·lecció «DeLite», 1, Llibres del Delicte, 2015

La novel·la Camins sense retorn de Josep Masanés, va obtenir el 25è premi Joan Saperas i inaugura amb contundència la col·lecció DeLite, de l’editorial Llibres del Delicte.

L’acció comença a la Irlanda rural i miseriosa del 1780. En una primera escena corprenedora, que imagino cinematogràfica, els germans Willie i Austin Tibbets espigolen en un camp aliè i són segrestats i forçats a servir a bord del Temerary, navili de guerra de la Royal Navy, a les ordres d’un despietat contramestre. La nau arriba a les costes de Menorca, que es troba sota el domini del govern britànic, però l'exèrcit espanyol comandat pel duc de Crillon, vassall de Carles III, es disposa a conquerir-la (1782) i el Temerary entra a la lluita per defensar la fortalesa de l'illa. Els dos nois coven la venjança pels maltractes rebuts i aprofiten el caos dels atacs per passar-se a l'esquadra espanyola i formar part del batalló d'irlandesos. La informació que els dos germans aporten a la flota atacant és valuosíssima i ajuda l'últim assalt i rendició de l'illa, a la qual seguirien setze anys de dominació espanyola.

¿Què m'ha atrapat d'aquesta novel·la històrica? L'aventura vital dels dos germans, els somnis de tornar a l'escalfor d'una llar del petit i els somnis inabastables del gran, les descripcions de les estratègies bèl·liques, hereves de Tirant lo Blanc, la descripció paisatgística de l'illa que l'autor coneix bé. Sí, també. Però com en altres novel·les que he llegit de Masanés, —alguna en estat inèdit, encara— hi ha l'aspecte lingüístic del qual em sembla que l'autor no és conscient. Fa seva la frase de Mercè Rodoreda: «Una novel·la són paraules» Com si d'un barret de mag es tractés, en treu relats versemblants a partir de diversos nivells de formalitat, juga les cartes d'una llengua ben assentada, dúctil, patrimonial, que es desplega formidable als ulls del lector. 

Josep Masanés (Barcelona, 1967), al port de Maó,
on transcorre bona part de l'acció
de Camins sense retorn.

Camins sense retorn és una novel·la de gènere, amb tots els elements que exigeix el cànon. Recomanable a un ventall molt ampli de lectors, tant pel que fa a l'edat com als interessos. Els valors que emanen del propi cànon: l'heroisme, el triomf del bé, la cooperació per superar dificultats, la fermesa moral, la fan recomanable per a lectors a partir de catorze anys, per tant, seria una bona notícia que entrés als instituts de secundària. A més, no m'estranyaria que aviat tinguéssim notícia de l'elaboració d'una ruta literària pels espais menorquins de la novel·la. Temps al temps.