 |
| Conillet. (El conejito del tambor de Duracell), de Marta Galán Sala Traducció, adaptació i direcció: Marc Martínez Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona |
És mare i n'exerceix tots els minuts del dia, tret de catorze. S'explica, ens relata l'experiència de la maternitat des de l'ofrena total amb l'alletament fins ara que el fill gran ja té vuit anys i rep una carta de l'escola que l'avisen que el nen llegeix llibres rars. A partir d'aquest fet, descabdella la seva filosofia de vida i la pedagogia particular que aplica a casa. I els espectadors sentim punxades al cor per la veritat escènica que desprèn l'actriu que ens interroga amb la retòrica del seu monòleg realista. ¿Què hi fa que la seva memòria es materialitzi en un gran dipòsit del qual només veiem la boca? Clara Segura, en enèrgica i poètica ofrena. 10/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»