Només entrar a la Fundació Tàpies, tothom pregunta per l'escultura Mitjó. El públic es guia per les cues que es formen escales amunt, cap al terrat de l'edifici modernista de Domènech i Montaner. Allà hi ha el ganxo: el polèmic mitjó gegant de 2,75 metres d'alçària. Una alçària manejable, si tenim en compte que el projecte del 1991 per al Saló Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) havia de ser de 18 metres.
La Fundació Tàpies ha reobert aquest cap de setmana després de dos anys d'obres per oferir un espai interior més diàfan, amb les mesures des seguretat adients. L'exposició inaugural és extraordinària, Els llocs de l'art, amb objectes, llibres filosòfics i obres d'altres artistes que han motivat l'obra de l'autor. És una mostra molt treballada sobre els orígens de Tàpies, però el públic només s'hi atura mentre espera el torn per pujar al terrat. El Mitjó s'ha convertit en una obsessió i tothom hi vol dir la seva. Fins i tot l'autor s'ha vist obligat a justificar-lo:
"Ho vaig fer seguint una pauta del meu treball, en el qual, des de fa anys, hi apareixen objectes, robes, etcètera, amb aquesta voluntat entre franciscana i budista de donar valor a allò que és petit, sense afany de polèmica. Ho he fet amb el sentit de donar dimensió còsmica a una cosa insignificant."
CLOV: Després de tot, aquí o en una altra banda.
SAMUEL BECKETT. Fi de partida