21 de setembre 2025

LA MEVA PASTORETA


Foto: © Antonieta Codina. La Pastoreta, de Joan Rebull
Emplaçament: rotonda de la Plaça de la Pastoreta, Reus

La fantàstica fotografia que inicia aquest apunt és de la meva companya d'escola Antonieta Codina, amiga retrobada seixanta anys després a les xarxes. Per a ella, per a mi i per als infants del sud de la ciutat, la reivindicada plaça de la Pastoreta era un lloc on vivíem la festa, un espai de descans, d'esbarjo i de berenars a l'aire lliure, al voltant de l'escultura de Joan Rebull. Des del 1977 la plaça de la Pastoreta és una plaça-rotonda envoltada de trànsit i l'escultura de la pastoreta Isabel Besora es troba sobre un marge fals i passa del tot desapercebuda. Guardo molts records d'infància i moments de felicitat d'adolescent a la plaça de la Pastoreta. Les fotografies hi ajuden:

1952. Plaça de la Pastoreta amb el pare i la mare.
Primers passos del dia que em van calçar.

1956. Estiu. Entre plantes, amb el pare.
1956. Amb el pare, la mare
i la meva cosina Magda M.P.

1957 Pasqua. Benedicció de la palma.

M'agrada la clavellina
del teu riure compungit
perquè és tan pura i divina
que fa estremir l'infinit.

M'agrada aquesta tendresa
que et circumda dolçament,
puix renova la tendresa
del meu propi enyorament.

I et veig, tendra noieta,
envoltada del perfum
d'una aurèola violeta
i d'un lleu mantell de fum.

Et veig encesa i molt alta
com un somni diamantí,
amb una rosa a la galta
i a la mà un gessamí.
M. Dolors Vallverdú va escriure el poema Pastoreta Isabel quan tenia divuit anys. Hi apuntava la dimensió transcendent del personatge, però, en la descripció que feia de la pastoreta reusenca Isabel Besora, jo —amb onze anys— només hi veia l'escultura de Joan Rebull del centre de la plaça de la Pastoreta. De menudes hi anàvem la meva cosina i jo moltes tardes d'estiu a jugar a la xerranca prop de la fonteta, vigilades per la padrina Munda, que feia ganxet, asseguda en un dels bancs. Per a mi "el mantell de fum" era la pols que aixecàvem la canalla empaitant-nos jugant a la cluca. Fins i tot veia l'escultura a contrallum, amb "l'aurèola violeta" dels vespres ventosos de tardor. 
Em sembla que, en aquell moment, el poema Pastoreta Isabel era la baula que em lligava a la mitificació de la placeta de la infància que estava a punt de deixar enrere. Tenia moltes ganes d'aprendre'l i de recitar-lo davant dels companys de l'escola. Però el nostre estimat mestre Pasqual Guarque va triar una altra alumna per recitar-lo. Per a mi, en va triar un altre que no em deia res. Les dues vam tenir un èxit inesperat com a rapsodes. Encara avui recordo el poema Pastoreta Isabel que recitava la meva companya i he oblidat el que em va tocar en sort. Vegeu: Trauma poètic

1966. D’adolescent, passejant amb les primeres
amigues Dolors M., Fina C. i Isabel M.
 



1977 Concentració de veïnat a la plaça de la Pastoreta.
Del llibre 'Història Gràfica de Reus, volum II'
 
article d'Isabel Martínez, reusdigital, 3-6-2017
«La reforma de l'emblemàtica plaça reusenca 
va generar una important mobilització ciutadana el maig de 1977» 

Ció Munté recorda la reivindicació “Volem la pastoreta”:  «Un bon dia [maig de 1977] ens vam despertar amb la notícia que l’Ajuntament no només havia regalat l’estàtua de la pastoreta del Rebull al Vaticà, sinó que tenia previst tancar la plaça de la Pastoreta al públic, de manera que ja no s’hi pogués entrar a jugar. Es va fer una mena de comissió de particulars i d’entitats i es va organitzar una manifestació [28-V-1977] des de la plaça del Mercadal fins a la Pastoreta, amb pancartes que deien: “Volem la pastoreta”, en relació amb la plaça-rotonda. Ja que ens han pres l'estàtua almenys deixeu-nos la plaça! Finalment, l’Ajuntament va cedir a deixar un dels quatre costats d’accés al públic, el que dona al passeig Prim. Ningú no estava content, però almenys havíem aconseguit no tancar la plaça. Però van passar els dies, els mesos i potser els anys, i sense adonar-nos-en un bon dia vam veure la plaça tancada com a rotonda i sense possibilitat d’accés. I la veritat és que ens van colar un gol com una casa i ho van fer tan bé que no vam ser a temps de protestar de nou.» 

«En l'interludi entre els dos projectes urbanístics, i amb l'objectiu de rebaixar la tensió ciutadana, es va incorporar una nova escultura de la Pastoreta que substituïa la imatge regalada al Vaticà. Segons apunta Carme Puyol al llibre 'Miralls de lluna', l'escultor va recuperar el guix original de l'obra, el va remodelar per retallar-ne la part baixa del vestit, va afegir-hi peus i turmells i va retocar-li el pentinat. Tot i aquesta solució, la percepció popular no va acabar de pair el canvi definitiu de la peça artística de Rebull que, malgrat tot, continua essent un símbol de la ciutat.» De l'article d'Isabel Martínez. Quaranta ansy de la reivindicació popular 'Salvem La Pastoreta' 

 ***

Medalla del IV Centenari de l'Aparició, de Ramon Ferran
Col·lecció Miquel Carreté

 ***
Il·lustracions: © Teresa Llorach
 
Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', 
de Josep Salvadó Jassans, 2000. Bronze. 
Emplaçament: Plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus.
 
Escultura 'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. 
Rèplica del 1977 en bronze, mida natural. 
Emplaçament: Plaça d'Isabel Besora, Reus.
 
 
Article de la sèrie "Escultures de dones: amb mirada de Reusenques"
  Reus Digital, 13-IV-2024 
 
 
Veu: Andreu Sotorra 
 
La pastoreta en dos temps. I·lustracions de Teresa Llorach
Sèrie "Escultures de dones: amb mirada de Reusenques"
Catàleg de l'exposició. Galeria Anquins, Reus,  2025 
  
  
***
 
 Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora'
de Josep Salvadó Jassans, 2000.
Emplaçament: jardins del Santuari de Misericòrdia.
Foto: © ASA, 2024
 
Entre pastoretes dibuixades per Teresa Llorach.
A l'exposició Escultures de dones 
amb mirada de Reusenques de Lletres.
Galeria Anquin's, Reus. Foto: © ASA, 2025


20 de setembre 2025

EXPOSICIÓ 'ESCULTURES DE DONES AMB MIRADA DE REUSENQUES DE LLETRES', A ANQUIN'S REUS

Inauguració de l'exposició Escultures de dones amb mirada
de Reusenques de Lletres
. Il·lustracions de Teresa Llorach
Galeria Anquin's, 19-IX-2025


Catàleg de l'exposició. Il·lustracions: Teresa Llorach
Textos: Reusenques de Lletres. Galeria Anquin's, 2025
Cliqueu la imatge per accedir al catàleg

** 

La meva aportació: 

La Pastoreta en dos temps. Text: Lena Paüls
Il·lustracions: Teresa Llorach
Catàleg de l'exposició. Galeria Anquin's, 2025

 
 
HEMEROTECA
 

  
** 
 
Reportatge: Teresa Llorach, Fina Masdéu, Monika Escuer, Lena Paüls
 

**

Per saber-ne més:

ESCULTURES DE DONES: AMB MIRADA DE REUSENQUES.




18 de setembre 2025

'ELS BONS, AL TEATRE POLIORAMA

Els bons. Autor: Ramon Madaula.
Direcció: Paco Mir. Teatre Poliorama, Barcelona

Una comèdia de metateatre amb l'obra patrimonial d'Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres de fons. Els dos protagonistes, interpretats per dos actors sabadellencs, carreguen una biografia comuna que deixen entreveure a mitges als espectadors. D'infants i joves havien interpretat durant anys personatges d'Els Pastorets. La resta cadascú la pot imaginar, però no és gaire falaguera. Ara, el director del Cercle artístic  (a càrrec de Ramon Madaula) és a punt d'entrar a la presó per una corruptela que va fer compartint amb l'antic amic i funcionari (interpretat per Jordi Boixaderas), que l'ha deixat a l'estacada. El cita perquè el subtitueixi en el paper de Satanàs a Els Pastorets, mentre estarà pres. Hi està d'acord. Doncs, bé, ara mateix han d'assajar, qui sap si demà... I la conductora del cotxe oficial que s'esperi. I la grua, també. Assagen! I per al desenllaç, un gir de thriller per treure's el barret. Era una emboscada? L'autor juga a casa i els espectadors sabem de què parla. Interpretacions brodades. Aplaudiments a peu dret. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

LA NOVA BASSA NOVA A REUS

Inauguració de la nova Bassa Nova
Reus, 16-IX-2025

La Bassa Nova de Reus que emmagatzemava i distribuïa aigua des de finals del segle XIX, va ser un espai d'esbarjo de la meva infància. Tinc presents com a patrimoni sentimental: la bassa, el seu entorn ombrívol i els jocs que hi fèiem amb la canalla amb qui coincidíem. Així que feia una mica de bo, la padrina Munda ens hi portava a berenar, a la meva cosina Magda i a mi. Sempre hi trobàvem infants de la nostra edat disposats a jugar a la cluca, a cavall fort o a l'anelleta. El meu pare treballava a la granja que hi havia tocant paret amb paret. El cridàvem de seguida que hi arribàvem, enfilades a la paret. Algun diumenge que el pare treballava, la mare s'afegia a la comitiva, posava un meló o una síndria a refrescar al canal d'aigua i escalfava el dinar als fogons de la plaça que compartia amb altres famílies. Impercepiblement,  la bassa va deixar d'estar plena del tot i l'entorn s'anava convertint en un herbassar. La darrera tarda que hi vam anar va ser el 1962,  hi havia un gos mort surant al centre de la bassa. Vam marxar-ne cametes ajudeu-me i vam anar a berenar a la Boca de la Mina. No vam tornar mai més a la Bassa Nova.

La restauració que ha impulsat l'Ajuntament de  Reus recupera tant el valor històric del lloc com el valor d'ús públic d'esbarjo. L'aigua hi torna a circular, alimentada per la mina Hidrofòrica i per la mina d'Almoster, recentment posada en funcionament. L'espai incorpora zones de jocs infantils, espais de descans i un moll on és possible fer navegar vaixells teledirigits. Grades i voltant enjardinat. També s'ha millorat l'accés pel camí fondo que connecta la Boca de la Mina amb el camí de la Pedrera de Còbic. S'hi ha esmerçat temps, energia i una important inversió municipal [1.050.465 euros}. Ara cal que se'n difonguin els usos i el respecte que s'espera dels usuaris. I, naturalment, que es prevegi el manteniment constant. 

Per saber-ne més:



17 de setembre 2025

PEL·LÍCULA 'GHOSTLIGHT'

Ghostlight
Direcció: Kelly O'Sullivan i Alex Thompson
Estats Units, 2023
Una gran i íntima història sobre el poder curatiu del teatre, explicada amb interpretacions naturalistes per una família real. Un retrat tendre de Dan (Keith Kupferer, versemblant), que carrega una tragèdia familiar. No sap com compartir el dolor amb la seva dona ni amb la seva filla adolescent. Troba consol en una companyia amateur de teatre que assagen Romeu i Julieta. Dan es fa seves les paraules de Shakespeare que l'ajuden a confrontar les seves emocions més amagades de la seva vida real. Filmin 9/10

16 de setembre 2025

CARTELL DE LA MISERICÒRDIA, REUS 2025

El cartell de la festa de la Misericòrdia d'enguany és de l'artista reuseca Teresa Llorach, s'hi representa l'encesa de carretilles del Ball de Diables. En paraules de l'autora: «Amb el llenguatge de l’aquarel·la he intentat traduir aquest instant en color i força. Cada pinzellada està feta pensant en la tradició, el ritual, l'energia col·lectiva que ens fa sentir units. Un moment que connecta generacions.»
Un cartell que concentra en un espai la metàfora festiva i patrimonial. Inclou un únic element vinculat a la festa: els diables. Simbolitzada amb el foc regenerador en la baixada tradicional del Ball de Diables pel passeig de Misericòrdia per escenificar al santuari la lluita entre el bé i el mal.
L'autora ha optat per la representació de la cohesió de la comunitat a través de la festa. La composició sòbria del conjunt l'ocupen figures dels diables d'esquena, amb caputxa, ciutadans anònims. Els oficiants empunyen la carretilla i estan concentrats en l'encesa, envoltats de fum i espurnes.  El foc ha pres. Un cartell visualment impactant, els detalls del qual es van imposant de tant mirar-lo.

A la biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus, Teresa Llorach, autora del cartell d'engany,  exposa dibuixos de diferents elements del seguici de la Festa de la Misericòrdia i els llibres que ha il·lustrat. Vegeu-ne unes imatges


Per saber-ne més:

Teresa Llorach, aquarel·les en adagio

 

 

14 de setembre 2025

ACTE DE REPARACIÓ HISTÒRICA A ELISA CARDONA OLLÉ

In memoriam d'Elisa Cardona Ollé 
Llamborda del record i escultura galvanitzada.
Emplaçament: Duesaigües, carrer d'Enseula, 8
 

A Duesaigües (Baix Camp) ha tingut lloc l'acte de reparació històrica de la represaliada pel franquisme de la duesaigüenca Elisa Cardona Ollé (Pradell de la Teixeta, 1917 - Tarragona, 1939),  amb la presència de familiars, representants d'institucions públiques i d'entitats i ciutadania en gran nombre. 

L'Ajuntament de Duesaigües, acollint la proposta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona (AVFT) ha dignificat el record de l'Elisa Cardona Ollé, afusellada el 1939 per l'exèrcit de Franco després d'un judici sumaríssim. 

Vegeu el videoreportatge de l'acte a Duesaigües: 

A la plaça de l'Església la companyia Teatralitzat ha representat l'obra Memòries oblidades, que explica el context i  la realitat de les dones amb l'arribada de la Segona República, l'aixecament militar i l'inici de la guerra. Una exposició complementa el record i dona a conèixer històries anònimes.

Durant l'acte de memòria democràtica per a l'Elisa Cardona Ollé, s'ha col·locat una 'Llamborda del record' davant de la que va ser casa seva —carrer d'Enseula, 8— i una fotografia galvanitzada a la paret.  

El músic alemany Klaus Jansen, veí de Duesaigües,  ha interpretat dues peces a  la guitarra. Ha conduït l'acte la duesaigüenca Fany Alberich. 

La família de Elisa Cardona Ollé ha rebut el Certificat de Reparació Jurídica (Llei 11/2017, de 4 de juliol, DOGC, 7406), expedit pel Departament de Justícia, Drets i Memòria, que declara la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda de totes les causes, sentències i resolucions emeses pels tribunals i consells de guerra. L'ha lliurat F. Xavier Menéndez, Director General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

L'acte de reconeixement de la dignitat de l'Elisa s'ha clos amb unes paraules de les seves nebodes Montserrat Camarasa Cardona i Pilar Camarasa Cardona, en nom de la família. Han llegit el poema 'Elisa', de Dolors Vallverdú.  Han reivindicat que les despulles de l'Elisa  han de ser a Duesaigües, el seu pobleActualment es troben a la fossa comuna 3 (fosa neutra) del cementiri de Tarragona, junt amb una desena de persones. L'AVFT fa tres anys que va demanar-ne oficialment l'obertura. 

 
D'esquerra a dreta: F. Xavier Menéndez Pablo, Director General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya; Montserrat Giné Giné, presidenta de l'Associació de Victimes de la Repressió Franquista a Tarragona; Montserrat Camarasa Cardona i Pilar Camarasa Cardona, nebodes de l'Elisa; Miquel Motos Cardona, nebot de l'Elisa; Noèlia Tarragó Regodesebes, alcaldessa de Duesaigües i Esteve Camarasa Cardona, nebot de l'Elisa.  

 

Els assistents han fet una ofrena de clavells blancs
davant del memorial d'Elisa Cardona.
Duesaigües, 14 de setembre de 2025 

* *
 
(Recull de documentació)
 
** 
 
HEMEROTECA
(retalls de premsa de l'acte)
 
* Elisa Cardona Ollé, in memoriam. Reportatge.  Dins Notícies de «Canal Reus TV». Duesaigües, 17-IX-2025. 
 
* Elisa Cardona Ollé, in memoriam. Entrevista a la família i a l'alcaldessa de Duesaigües, dins el programa Connecta't 10 comarques, de «Canal Reus TV». Duesaigües, 16-IX-2025.
 
 
* Elisa Cardona Ollé, 14 setembre 2025. Duesaigües (Baix Camp) «TV3 Telenotícies vespre», 14-IX-2025 
 
Homenatge a Elisa Cardona, afusellada pel franquisme. Article de Pilar Ribas.  * Audio, serveis informatius ràdio4. «RNE ràdio 4», 14-IX-2025


Memòria democràtica. L'única dona afusellada per la repressió franquista a Tarragona. Article de Paula Montalvo. «Diari de Tarragona», 14-IX-2025
 
 
 


09 de setembre 2025

CAMAMILLA

© Manuel Casanova 
Noms populars: Camamilla, Camamirla. 
Mançanilla dolça. Camamilla vera. Manganilla. 

La camamilla (Matricaria chamomilla L. o Matricalia recutita L.) concentra les propietats medicinals en les flors. En infusió, les flors seques o fresques tenen propietats sedants, adequades per combatre l'insomni. I també és apropiada per...

Per als ulls: S'empra en casos de conjuntivitis, al·lèrgies, ulls cansats, mussols, miopia, hipermetropia, etc. En infusió refredada és especialment adequada com a col·liri ocular. 

Per a la pell: Repara les afeccions de la pell per les seves propietats antisèptiques. S’hi aplica mitjançant compreses fredes.

Per al cabell: Elimina els bacteris i protegeix la pell del crani de la descamació. Aporta brillantor a l'esbandida final. 

Fa temps que en busquem un exemplar a les floristeries i, pel que sembla, no es comercialitza. Continuarem adquirint les flors seques a l'Herbolari Llansà (c/ Elisabets, 18 Barcelona)

Per saber-ne més:
Matricaria recutita L., de Menuda Natura 



08 de setembre 2025

LA VEREMA AL REBOST

Raïm pelat en conserva. Foto: © ASA
Hi ha hagut bona collita, enguany. Amb els excedents de raïm de les parres del jardí de llicorella omplim de conserves el rebost per aquest hivern que es presenta complex i imprecís.

RAÏM EN CONSERVA
1 kg de raïm, 100 grams de sucre, suc de llimona. Hem triat els grans més grossos i els hem pelat. Els hem col·locat ben atapeïts als pots. Hi hem afegit una cullerada sopera de sucre i unes gotes de llimona. Els hem deixat reposar dues hores o més, fins que han fet suc. Els hem posat al bany maria uns vint minuts. N'han sortit tres pots com el de la foto.


07 de setembre 2025

SÈRIE 'BOGLANDS'

Sèrie Boglands. Direcció: Philip Doherty. Irlanda, 2024

Filmin estrena en exclusiva la sèrie irlandesa Boglands. Un thiller rural que recorda la sèrie Shetland, sobretot visualment. Als afores d'un poble de la costa, en zona pantanosa, apareix el cadàver mig enterrat d'una dona desapareguda quinze anys abans. És la mare del policia del lloc i, per tant, té prohibit investigar el crim.  Però, així hi tot, compta amb el seu ajudant, un personatge singular que ho controla tot, però sembla que no hi sigui. Les investigacions avancen en tres fronts no sempre al mateix ritme: l'oficial, la d'una periodista i la del fill detectiu. Un guió que fa deduir que tothom és culpable fins al darrer instant, la bellesa del paisatge natural i les interpretacions dels personatges centrals tan diversos són el millor de la sèrie.
Sis episodis de 50 min. Filmin. 8/10

06 de setembre 2025

PEL·LÍCULA 'LA HISTÒRIA DE JIM'

La història de Jim. França, 2024 
Direcció: Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu
Adaptació de la novel·la Le roman de Jim, de Pierric Bailly. És una oda a la bona fe de les bones persones. Aymeric i Florence es troben en una petita ciutat de la regió del Jura, quan ella està embarassada de sis mesos. Havien estat companys de feina i, ara, cap dels dos té parella. Florence té previst afrontar sola la maternitat, però quan neix el Jim, Aymeric hi és. I hi és en els primers passos i ajuda l'infant a descobrir el món. Tots tres junts passen uns anys feliços amb una relació genuïna i sincera, fins que apareix el pare biològic. Magníficament sòbria la interpretació de l'actor Karim Leklou (Premi Cesar al Millor Actor) en el paper del protagonista. Amb expressivitat mesurada, il·lumina aquesta història de daltabaixos emocionals sobre una paternitat complexa." Filmin. 8/10
 

05 de setembre 2025

EXPOSICIÓ 'COM DISSENYAR UNA REVOLUCIÓ', AL MUSEU DEL DISSENY

El DHub presenta l'exposició Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny, que posa en valor el paper que va jugar el disseny gràfic i industrial al Xile presidit per Salvador Allende (1970-1973) per construir una societat més justa. La mostra es divideix segons la problemàtica que es volia resoldre: 
El foment de la coexistència pacífica 
La superació de la desnutrició infantil
La democratització de la lectura
La música popular 
La reducció de la dependència tecnològica
 
La mostra recupera el llegat d'un període en què Xile es va situar a l'avantguarda mundial, no només a nivell polític sinó també creatiu. L’exposició s’inicia amb un imponent cartell d’una dona que acull protectora un grup de persones i mostra 250 peces de disseny industrial i de disseny gràfic. En destaca la reconstrucció integral de la sala d'operacions de Cybersyn, un projecte de planificació econòmica controlada en temps real considerat una fita de la cibernètica.

En tres anys de mandat, Salvador Allende no va tenir temps de fer realitat el somni de canviar Xile. L’11 de setembre de 1973 va morir en el bombardeig al Palau de la Moneda, seu del govern xilè, amb els seus col·laboradors a dins. Pinochet va instaurar la dictadura i va destruir tot el llegat d’Allende.

Oberta fins al 16 de novembre de 2025 

04 de setembre 2025

VESPA VERMELLA

En aquesta època que l'heura (Hedera helix) està florida hi feineja una volada d'abelles i de vespes. M'he fixat en aquest exemplar de vespa vermella  (Rhynchium ostolum) que està libant adelerada. Pertany a una de les espècies pol·linitzadores més beneficioses de les dues-centes que habiten als nostres horts i jardins. 
Busco informació d'aquesta vespa terrissaire d'uns tres centímetres de grandària, color de coure, amb marques grogues a l'abdomen i extrems de les ales foscos. Viu sola prop de cursos d'aigua, horts, jardins i parcs urbans. Necessita l'aigua per construir nius, preferiblement en galeries abandonades d'escarabats en troncs antics; manté un rebost amb parets de fang per quan els ous eclosionen. 
Té una distribució àmplia al sud d'Europa.  
 


03 de setembre 2025

'SEU, SI US PLAU!', AL DISSENY HUB BARCELONA

Exposició temporal. Oberta fins al juliol de 2026

El Museu del Disseny estrena la instal·lació Seu, si us plau!, una proposta singular i participativa que permet fer allò que normalment no es pot fer en un museu: tocar, seure i experimentar. En quest cas, experimentar de primera mà la comoditat, els materials i l’ergonomia del mobiliari. Seiem, seiem en peces icòniques com la cadira Batterfly (o BKF), la cadira Toledo o el banc Catalano... de la col·lecció del museu.

Banc Catalano
Disseny: Òscar Tusquets & Lluis Clotet

02 de setembre 2025

PEL·LÍCULA 'UNA QUINTA PORTUGUESA'

Una quinta portuguesa. Direcció: Avelina Prat. 2025

Poètica de la quotidianitat. Desapareix la dona de Fernando, (a càrrec de Manolo Solo, versemblant),  un discret professor de geografia. Queda desfet i plega de la feina. Decideix presentar-se com a candidat a treballar de jardiner d'una gran finca: la quinta portuguesa. Fa amistat amb la mestressa (Maria de Medeiros, fantàstica) i va endinsant-se en una vida que no li pertany. Els espectadors sabem el que no saben els personatges, les petites intrigues i allò imprevist són elements molt atractius de la trama.  Interpretacions precises d'uns personatges que es fan estimar per deliciosament misteriosos. Filmin. 8/10

01 de setembre 2025

SETZÈ ANIVERSARI

Pont d'Enseula 2009-2025
Avui fa setze anys que vaig publicar el primer apunt en aquest blog dietari. Un espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació que des d'aleshores s'ha anat desenvolupant en 4.726 entrades. L'hemeroteca, indexada per temes, és oberta a tothom.
 
Des del 2009 fins avui «Pont d'Enseula» ha tingut 1.035.367 visites (he hagut de mirar la xifra dues de vegades!) que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.
 
Agraeixo la confiança dels lectors que m'estimulen a compartint interessos i impressions en aquest espai virtual. Continuem...
 
"Jo parteixo de la idea que literatura ho és tot. 
Literatura és el que canta la veïna, 
és un guió de televisió, és un anunci… 
En aquest sentit, la literatura impregna la vida."
JOAQUIM MOLAS