Llavors de ricí (Ricinus communis L.) Foto: © Manuel Casanova |
En algunes cases de pagès, les llavors de la fesolera de ricí i l'oli de ricí als quinqués era un complement de l'enllumenat, segons m'informa la reusenca Fina Veciana Vilanova. A la casa pairal de Maspujols (Baix Camp), la seva mare, Josefina Vilanova Bonet, nascuda el 1946, quan tenia cap a 8 anys, la Roseta de cal Jesús, la seva mare, l'enviava al celler per fer-li perdre la por a la foscor, a buscar un platet d'olives de la gerra, a omplir el porró de vi de la bota o a buscar tomacons que hi tenien penjats. L'hi feia anar amb la llum d'un misto de lladre, que consistia a punxar en un filferro una llavor de ricí (vegeu imatge) i li deia que no s'encantés perquè la llum només durava dos minuts i es quedaria a les fosques. Així, doncs, no s'hi valia a entretenir-se: cametes ajudeu-me i encàrrec fet. Potser sí que d'alguna oliva només en quedava el pinyol, però la Josefina ja es guanyava picar una mica, perquè ella era "l’encarregada" de la tasca al celler amb el misto de lladre, i no cap dels seus quatre germans grans. De xiqueta ja era valenta i llesta com és ara.
* * *
NOMS: Ricí, cagamuja, cagamutxo, enfiter, figuera infernal, riciner, herba de les talpes. Castellà: Higuera infernal, ricino, catapucia, cherva, palma de cristo. Francès: semences de ricin. Anglès: Castor oil plant, castor bean, castor seed, palma christi. Alemany: Rizinussamen.
Font: Manuel Casanova a Menuda natura, ricinus communis L.