Eriçó clar (Atelerix algirus). Foto: © Jaume R. |
Al jardí d'uns veïns de Duesaigües (Baix Camp) han aparegut uns eriçons, dos adults i una cria. Inesperadament, sense saber d'on han sortit ni si fa temps que hi habiten i no els havien descobert fins ara. L'esdeveniment ha estat fotografiat i enregistat en vídeo. Ha encuriosit petits i grans. Diria que ningú en sabem res més que no sigui que els animalons s'entortolliguen com una bola com a defensa. Demano informació al naturalista Màrius Domingo de Pedro i amb la fotografia que li envio m'aclareix quin tipus d'eriçó són els preciosos exemplars. Amatent i precís com sempre, m'informa que són eriçons clars (Atelerix algirus), també anomenats eriçons nord-africans o eriçons africans. Es distingueix de l'eriçó comú, eriçó fosc o eriçó europeu (Erinaceus europaeus) per la clenxa en forma de ve baixa amb què tenen separades les espines del front. A partir aquí, síntesi de la recerca:
Els eriçons són mamífers insectívors molt beneficiosos pels camps i boscos ja que la seva alimentació fa que sigui un controlador natural de plagues d’insectes, llimacs, cargols, cucs i aranyes. Durant el dia reposen en caus fets de fullaraca o pedres. Surten a caçar des del crepuscle fins a l'alba. Sembla que l'eriçó africà a diferència del seu parent europeu, no hiverna, està actiu tot l'any. Pot arribar a tenir dues ventrades a l'any de quatre o cinc cries cada una. Neixen amb les pues toves i es van endurint a mesura que creixen. Viuen a la natura entre quatre i vuit anys. El seu principal enemic són les humans, a causa dels atropellaments i l'ús de pesticides. Mor també a les urpes de gossos, guineus, àguiles i ducs.
Estem en bona —i furtiva— companyia.