© Antoni Tàpias, 2006 Coberta del text de l'Estatut d'Autonomia 2006 |
El Museu d'Història de Catalunya [mhcat.cat Pl. de la Vila, 3 Barcelona, la Barceloneta] presenta la magna exposició Tàpies. Art i activisme A través d’una àmplia
selecció d’obra i material documental inèdit, ressegueix l’actitud compromesa que
Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) va mostrar durant tota la seva trajectòria envers diferents
causes socials, ètiques i polítiques en defensa dels drets humans.
S'hi exposen 150 treballs i documents entre dibuixos, pintures, gravats, cartes i pel·lícules. Alguns d'inèdits com els gravats en que es basen molts dels cartells exposats.
Llenç Miró. Catalunya. Llibertat que va pintar perquè el signessin els
assistents, entre els quals hi havia personalitats de la cultura
catalana com Joan Fuster, Josep Lluís Sert, Joan Prats i Carles Santos,
en un sopar en homenatge a Joan Miró a París el 1974, coincidint amb la
seva gran exposició al Grand Palais.
Miró i Picasso són dos dels grans referents de Tàpies pel que fa al compromis polític de l'art. Des de la Caputxinada del
1966, el seu activisme es va materialitzar en una acció més directa en suport a moviments socials i polítics catalans i antifranquistes.
Dos plats fort de l’exposició són la pintura 7 de novembre,
provinent del Parlament de Catalunya, que es va poder veure a la gran
retrospectiva de l’artista al Museu Reina Sofia de Madrid; i el cartell
d’una exposició a la galeria parisenca Maeght amb la paraula
“Assassins”, amb què Tapies va denunciar l’execució de Salvador Puig i
Antich, el 1974.
Amb la trajectòria de Tàpies es pot repassar la història recent de Catalunya, des de l'etapa de la revista Dau al Set i el seu vincle amb el PSUC, fins a l’Estatut del 2006. També es pot veure com amb la seva obra es va solidaritzar amb causes internacionals com la lluita contra l’Apartheid, la guerra dels Balcans i les centrals Nuclears. Tàpias és compromís social i llibertat expressiva.
Oberta fins al 2 de febrer de 2025