 |
| Editoria Ruiz Romero, Barcelona, 1957 |
Virtud y patria. Primer libro de letra manuscrita. A finals dels anys 50, ens feien llegir aquest llibre als infants després de la primera comunió, cap als 7 o 8 anys. Uns manuscrits difícils de llegir, tant, que alguns ni avui m'inviten a endinsar-m'hi.
El llibre porta el Nihil obstat (no hi ha obstacle) de la censura eclesiàstica. Al pròleg avisa que es tracta d'inculcar "el sano orgullo de pertenecer a una nación heroica y generosa". També hi fa propaganda d'un llibre de lectura més elevada El mentor, on "el doble aspecto artístico y doctrinal, se esconde el mismo y noble impulso patriótico". És a dir, posaven en pràctica el Decret de Nova Planta promulgat el 1716, pel Borbó Felip V, on es donaven "instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Però, pel que es veu, el 1957 ja no calia que no es notés "el cuidado".
Aquesta va ser tota la meva literatura 'oficial' de la infància, tret dels fascinants TBO, que llegia i rellegia incansable. Per sort, el mestre Pasqual Guarque va compensar-me —amb escreix— la misèria cultural de la Dictadura, amb biblioteca escolar, teatre, titelles, cançons —no precisament cantant la 'gloriosa Cruzada Nacional'—, recitals poètics, revista escolar..., en català, encara que els llibres per ordre guvernamental haguéssin de ser en la llengua i continguts de l'imperi.
 |
| Cliqueu la imatge per per ampliar-lo |
 |
| Cliqueu la imatge per per ampliar-la |