Al Teatre Tívoli de Barcelona, A chorus line, un musical clàssic de gran format que es va estrenar fa 45 anys a Broadway i va estar 15 a la cartellera novaiorquesa. Ara, l'actor Antonio Banderas, propietari del Teatro del Soho Caixabank de Màlaga ha tirat endavant una nova versió amb 15 músics en directe i prop d'una trentena d'intèrprets. Un muntatge fidel a l'original que va comptar en els assajos amb un equip creatiu arribat de Broadway, amb l'actriu i cantant Baayork Lee i el productor Joey Chancey, al capdavant.
La falta de feina dels professionals de la dansa i del teatre és un concepte vigent en el muntatge, en canvi altres aspectes com l'homosexualitat que confessen algun dels ballarins —encara no era vista com un fet normal a l'època de l'estrena— mereixeria una lectura actualitzada que el muntatge no fa. D'altra banda, avui els ballarins d'un càsting no acceptarien el tracte irrespectuós de Zach, el director artístic, ni que els fessin posar en formació i els obliguessin a explicar la seva vida davant de tota la resta d'aspirants a formar part d'un cor de ball. Tots aprofiten bé el minut de glòria. Molts amb nota altíssima ja sigui cantant o ballant o les dues coses alhora.
La falta de feina dels professionals de la dansa i del teatre és un concepte vigent en el muntatge, en canvi altres aspectes com l'homosexualitat que confessen algun dels ballarins —encara no era vista com un fet normal a l'època de l'estrena— mereixeria una lectura actualitzada que el muntatge no fa. D'altra banda, avui els ballarins d'un càsting no acceptarien el tracte irrespectuós de Zach, el director artístic, ni que els fessin posar en formació i els obliguessin a explicar la seva vida davant de tota la resta d'aspirants a formar part d'un cor de ball. Tots aprofiten bé el minut de glòria. Molts amb nota altíssima ja sigui cantant o ballant o les dues coses alhora.
Segurament l'argument de la procedència dels personatges que s'han
presentat al càsting és important tota vegada que ocupa gairebé les tres
quartes parts de les dues hores de durada de l'espectacle, esperant
l'apoteosi final de lluentons. L'apoteosi arriba, lluminosa,
esplèndidament ben resolta. I tant. Però la platea hi arriba bastant
cansada, amb telèfons mòbils oberts i caramels desembolicats sense
miraments. En sortim cantant «One», i tenim encara avui la cançó als
llavis. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» *