 |
| Abans que es faci fosc, de Hattie Naylor. Trad: Neus Bonilla i Carme Camacho. Direcció: Pep Pla. Espai Lliure Montjuïc |
Monòleg d'una astrònoma que perd la visió progressivament i no vol admetre que la seva vida està canviant i s'hi ha d'adaptar. I, sobretot, hauria d'acceptar ajuda. Jugant amb la seva filla o bé en conferència, la protagonista mostra imatges de l'espai sideral visible i fa adonar que les estrelles són a anys llum de distància i, tot i així, l'ull humà en copsa punts brillants. Mentrestant, el seu univers es va enfosquint i la fa cada cop més vulnerable. Al muntatge, brilla l'actriu Míriam Iscla, embolcadada de projeccions espectaculars, de veus en off (de la filla, del metge...), manipulant utillatge poètic, carregat de simbologia, sobre una plataforma giratòria. Un delicat viatge per les emocions. 8/10