RADIACIÓ DE FONS, DE JOSEP MASANÉS

Radiació de fons, de Josep Masanés (Pagès editors, 2017) va obtenir el premi Benet Ribas de Poesia als LII premis 'Recull' de Blanes. Abans d'obrir el llibre, ¿se'ns acut dubtar que tenim a les mans un llibre de poesia? Proses. Proses poètiques o, potser, poesia en prosa, ens diem. I, atacats de sobte per la urgència lectora, comencem la lectura picotejant aquí i allà. I no. Per tant, ens hi posem bé. Per veure què ha gosat presentar a concurs en Masanés i per veure què ha gosat premiar el jurat d'aquest premi (de poesia) de prestigi. Armats amb lupa i llapis, trobem un parell de proses poètiques, uns quants aforismes impersonals i relats amb vague plantejament, trama i desenllaç, amb un jo narratiu que s'esmuny.  Quan ens adonem que no hem gaudit de la lectura, tornem a començar. I aleshores copsem la bellesa rara de la poètica de la prosa maseniana.

Al·legoria de l'escepticisme, sense interlocutors no hi ha marge de millora en res, tot fa cap al mateix lloc en un pendent irreversible. Per expressar aquesta unitat de contingut gens inclinada a l'optimisme —Mirar cap al Sol i el Sol no ser-hi, p. 41— ens  transporta per assajos subjectius i sentenciosos. Alquímia d'imatges d'amplificació i de contrast, adínatons. El pont entre ambdós mons ha estat desballestat i ara fem de saltimbanquis, p. 75. Un poema èpic del nostre temps.

Formigues, termites, abelles. Centenars, milers d'homes empesos cap al comellar per una mà invisible que ha decidit apostar-ho tot a una basa.
JOSEP MASANÉS, Radiació de fons, p. 11