 |
| Diumenge. Autor: Joan Brossa. Dramatúrgia i direcció: Hermann Bonnín. La Seca Espai Brossa, Barcelona |
Any 1964 o 1965: No-Do, «Cara al sol», «Viva Franco!», «Viva José Antonio», escola segrestada, llibertat agredida, humiliacions. Avui (22-4) ho revivíem al Telenotícies, a l'enterrament de l'exministre franquista José Utrera Molina. Avui. Sembla que no pugui ser. Brossa, a la Seca, rebla el clau. A peu pla de l'espai que porta el nom de l'autor, en una casa desordenada d'un matrimoni benestant, hi ha un televisor en blanc i negre que passa imatges enregistrades de l'època. La posada en escena té un aire d'entremès, de vodebil surreal i casolà per mitjà del qual la Ròmula (Àngels Bassas) s'escapa de la mediocritat circumdant exemplificada en el marit estancat en l'àmbil laboral (Àlex Casanovas) i el vull i no puc de l'amic avantguardista de la parella (Abel Folk). Destacaria el fet que la dona exigeix tenir vot i veu i que repetidament s'ha de sentir a casa seva "Tu, calla". "¿Què en saps tu, d'això?" Humiliacions. Un Brossa magníficament recuperat. Bravo, Hermann Bonnín. 9/10