UN CENT PER A L'ANNA SUGRAÑES BOIX

Placa de Ramon Ferran en homenatge
a Anna Sugrañes Boix

L'Anna Sugrañes Boix (Barcelona 1911 — Reus 2004) té un carrer amb el seu nom a Reus, des del 2006. Lluitadora pels drets socials dels treballadors i la igualtat entre les persones, una "històrica" del PSUC a qui l'escultor Ramon Ferran va dedicar la placa nominal que encapçala aquest apunt: Venim de lluny i anem més lluny. La Generalitat li va atorgar, l'any 2001, la medalla Francesc Macià per mèrit al treball.

Anna Sugrañes Boix
(Barcelona 1911 — Reus 2004)

Qui era i quina va ser la trajectòria vital d'aquesta dona d'esquerres m'ho explica la seva filla Clara Rivas Sugrañes, amb qui vaig compartir pupitres a l'Escola Guarque de Reus.
L'Anna Sugrañes Boix, modista de professió, es va sindicar a la UGT per defensar els interessos de les cosidores. Va començar de molt jove en política a Esquerra Republicana, partit del qual va desfer-se per dignitat quan, en començar el conflicte el 1936, la feina que li van encomanar va ser "fregar les tasses i els gots que els homes havien embrutat el vespre anterior."    Tenia  vint-i-sis anys quan es va afiliar al PSUC i, en la retirada després de la desfeta, va ajudar a qui volia exiliar-se. Exiliada a França, es va casar amb un sindicalista  i polític divorciat que tenia tres fills. Al cap de pocs mesos d'haver nascut el seu primer fill, els nazis s'emporten el marit, que mor al camp d'extermini d'Auswitch.

Viuda i amb quatre criatures —el seu fill i tres fills del marit—va reprendre el treball amb els PSUC. Es va casar a París amb Llorenç Rivas, reusenc, company de partit i també sindicalista.  L'any 1951 va ser designada per substituir per malaltia la Pasionaria al congrés de dones antifeixistes que va tenir lloc a Copenhaguen.

Anna Sugranyes a la manifestació del 1r de Maig 
del 2000, a Tarragona

Casa seva, a París, era la casa del PSUC. Allí hi tenien lloc reunions de comunistes a l'exili. L'any 1959, va retornar a Catalunya, i es va establir amb el seu marit i dos dels seus fills a Reus i el gran es va quedar a Barcelona per acabar el batxillerat al Liceu Francès. L'objectiu polític era refer el PSUC a la clandestinitat, i casa seva va tornar a ser la casa del partit fins a la legalització del PSUC.

A Reus va treballar en diferents magatzems de fruita seca (Cal Cochs i Cal Pujol Bajador) fins que va trobar feina en una empresa de confecció de camises. Lluitadora incansable pels drets socials, va ser membre de la coordinadora de la Gent Gran.

Anna Sugrañes Boix i la seva filla Clara.
   Entrevista a «El Punt», 2002

L'Any 1993, en remodelar el local d'IC, va ser escollida una comissió —Pere Anguera, Joan Antonio, Josep Colomé, Rosa Just, Jordi Mélich, Salvador Palomar i la seva filla, Clara Rivas Sugrañes— per preparar l'homenatge a dos membres històrics: Jeremies Lis i l'Anna. L'homenatge va tenir lloc als jardins del Mas Carandell (quan encara no estaven remodelats) i hi va assistir la família, més de cent companys vinguts d'arreu. A l'acte se li va lliurar la placa de l'escultor Ramon Ferran dedicada en homenatge de part d'Els teus amics que hem caminat colze amb colze. A les postres, van fer-hi acte de presència l’alcalde i regidors de la ciutat. Un cent.

Rètol del c/ Anna Sugrañes i Boix, a Reus

Mentre embastàvem o fèiem repunts

a les caputxetes vermelles, 

miràvem de reüll cap als arbustos: 

els llops no feien migdiada.

LENA PAÜLS, per a l'Anna Sugrañes Boix