 |
Reus, 1984. Classe de català per a adults. La Roser és la tercera de l'esquerra, dempeus. |
Havia estat alumna meva de llengua i literatura catalanes. Passo llista mentalment i retrobo la Roser en sis cursos de català per a adults a qui la dictadura franquista havia estafat el coneixement de la llengua i la cultura pròpies. La retrobo escrivint poemes, comentant les lectures, oferint-se a sortir a la pissarra, participant en múltiples activitats culturals fora de la classe, sempre amb el somriure als llavis (fent-me dentetes, perquè ella sí que va aconseguir aprendre a ballar sardanes.) Després de vint anys, la nostra amistat ha anat més enllà d'una complicitat que normalment amb els alumnes es dilueix quan s'acaba el curs o els cursos.
 |
2010. La Roser asseguda, a la dreta
|
L'he trobada tothora acompanyada d'alumnes d'aquells cursos amb qui ha mantingut l'amistat viva. En els darrers anys no li ha faltat la companyia i el suport de les companyes i ella, tot i la malaltia que li anava reduint les forces, els corresponia amb la cordialitat que li coneixíem de sempre.
Buida la falda,
de tord i d'avellana.
Faig amb molts d'altres,
marges de pedra seca,
collarets de paraules.
LENA PAÜLS. Tanka per a la Roser
