 |
Col·legi d'Educació Infantil i Primària Puigmarí de Duesaigües
Zona Escolar Rural Baix Camp Sud. Foto: Paüls |
|
Aquest curs es commemora el cinquantenari de l'actual edifici de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. Es va construir amb la col·laboració de molts homes, a torn de poble, i, ara fa cinquanta anys, l'alumnat de l'antiga escola de l'edifici on ara hi ha l'ajuntament van passar al nou edifici d'una sola planta, amb aules de llum natural, amb un pati espaiós.
Per al curs 1961-62, el franquisme no havia tingut temps de canviar la llei Moyano (Ley de Instrucción Pública del 1857), que portava més d'un segle de vigència i obligava a ajuntar els alumnes dels pobles que no arribessin a 500 habitants. Però, a Duesaigües, el 1961 ja feia més de dos segles que hi havia escola (Vegeu el quadre d'evolució demogràfica, amb el repunt del 1887, amb més de set-cents habitants, arribats per la construcció dels túnels i les vies del tren.)
 |
Mural al pati, en commemoració dels 50 anys de l'escola.
Realitzat per l'AMPA i alumnes de l'Escola Puigmarí.
Foto: Montse Francisco |
Per al franquisme d'aquell curs, era com si els anys de renovació pedagògica que van fruitar amb la República no haguessin existit. L'avantguarda educativa d'una escola per a tothom, laica, independent, arrelada al país, "una escola nova, per a un poble lliure" havia estat eliminada després de la guerra. Però, a l'ombra, la feina transmesa per tants mestres de mestres, com Rosa Sensat (1873-1961), Alexandre Galí (1886-1969) i Artur Martorell (1894-1967), anava fent el seu camí, sense renunciar a l'escola pública de qualitat a qualsevol poble del territori.
 |
| Festa de fi de curs a l'Escola Puigmarí, juny 2012. Fotos: Paüls |
A Duesaigües, aquesta escola és una realitat. Sí, és una realitat que no ha regalat ningú als duesaigüencs, sempre amatents a guanyar-la cada dia a pols, si convé. Aquesta és la llavor del futur.
 |
| Foto: Montse Francisco |
Ara, amb el suport dels mestres especialistes itinerants de la Zona Escolar Rural (agrupació de diversos centres propers per beneficiar-se d'avantatges) i amb molts més recursos de tota mena, cal vetllar perquè aquesta escola continuï en aquest camí de qualitat pedagògica, de capacitat per avançar, d'implicació i suport de les persones que li són properes, per enfortir-la i consolidar-la, durant cinquanta anys més.
JOAN CIURANA.
5Oè aniversari de l'escola, «Duesaigües. La Revista», núm. 9
Llegiu en aquest mateix blog
